A Catalunya, govern progressista

Veiem els vents que bufen a Europa. Avui mateix vèiem els estudiants de les universitats angleses manifestar-se davant els increments abusius de les taxes del govern Cameron-Clegg, d'un govern conservador amb el suport dels liberals.

Els mercats imposen plans d'ajustos que les dretes europees aplicant amb severitat. Deia Felipe González a Badalona, que l'ajust espanyol si es llegeix la "lletra petita", té més sensibilitat social que les receptes que ens volen imposar.

Mentre el socialisme europeu ha d'aconseguir que el malestar als carrers d'Europa es pugui convertir en un triomf, pas a pas, a Catalunya votem diumenge.

Hem sentit algunes propostes de Mas: rebaixa del 25% del pressupost de la Generalitat, hem sentit també les desgravacions fiscals per les mútues sanitàries. Sabem que Rajoy i Sánchez Camacho no tenen gaires escrúpols en provar el discurs antiimmigració. I Rajoy va deixar anar que Cameron és una referència.

Som temps d'ajustos i de reformes. Governi qui governi. Però hi ha molt en joc. I cal governs progressistes. És complex explicar la crisi. És complex resoldre-la. Però els passos que s'hagin de donar s'han de fer pensant en la gent, en les persones, en la igualtat, en la cohesió social, en l'esperit emprenedor i creador d'oportunitats i en la solidaritat. El President Montilla i el projecte socialista a Catalunya són la millor garantia de continuar progressant, sense posar en joc, les bases de modernització i reforma edificades per un Govern de la Generalitat que ha tingut l'equip de consellers i la gestió més eficaç i avançada socialment de l'actual període democràtic.

Felipe González a Badalona

Felipe González va intervenir en un míting a Badalona. De suport a José Montilla i on va intervenir també l'alcalde de la ciutat, Jordi Serra.

Felipe va parlar d'economia internacional, de la crisi financera i d'immigració. Va parlar clar.

Davant dels vents xenòfobs que per exemple proclamen que Obama no és americà, va dir que els immigrants van allí on els poden pagar i viuen on poden pagar l'habitage. El que cal és que les persones més vulnerables deixin de competir pels serveis; cal proveir la millor salut i educació possibles, és just humanament i és positiu econòmicament. Va deixar clar que la única manera d'acabar amb la immigració irregular seria infligir una multa de mig milió d'euros a aquells qui contracten immigrants irregulars.

Està clar que ens volen fer creure que cal acomiadar empleats públics i disminuir els serveis, Cameron n'és l'abanderat. Ningú diu res, i sembla que no s'exigeix responsabilitat a la nefasta gestió, nefasta i immoral, del sector financer internacional. I tothom blasma quan hi ha un error en la gestió pública.

Felipe González va dir que de tots els plans d'ajust europeus, el de Zapatero en els matisos, es pot veure que és dels més progressistes. Cal dir, cal explicar, que les pensions mínimes es revaloritzaran, per exemple.

Falta parlar clar, explicar a la gent el que passa, i sinó ho fa l'esquerra qui ho farà? Els límits morals al sistema econòmic cal que siguin exigits.

Per últim, un professor d'IESE deia que l'objectiu d'una empresa no és fer diners, l'objectiu d'un banc tampoc, es pot afegir. Dir això és com dir que l'objectiu d'una persona és respirar. Donar bons serveis, fabricar bons béns, és l'objectiu, i així vindrà el negoci. Això tan senzill que s'ha oblidat a partir del nefast fer diner ràpid, està en la base de la refundació d'un capitalisme que ha de tenir bases morals, un capitalisme social.