La velocitat dels canvis, i la intensitat de la crisi, genera incertesa i temor.
La humanitat ha superat períodes difícils i ho tornarà a fer. És probable que neixi un nou món. Però el part ha de ser participat i per a la majoria.
El descontentament individual, ha de ser agregat responsablement, perquè els canvis tinguin arrel i vocació democràtica.
Perquè estiguin al servei d’unes finances més justes, i d’un món governable per la política. Com a dimensió autònoma i referida als neguit i somnis de les persones.
En l’energia, en la transformació personal, en la preservació del medi ambient, en la construcció d’una economia més social i humana, ens caldrà una lluita asossegada i intel·ligent.
Per a un nou món, nascut dels petits-grans canvis del dia a dia.
L’Amèrica Llatina, viva, assenyala que hi ha més opcions de les que sembla a la vella Europa, o al cor d’un capitalisme americà que sembla clar necessita de canvis.
Hi coincideixen molts especialistes a casa nostra i arreu.
Un món en el que hi ha noves nacions que el volen abanderar, que necessita de la cooperació entre pobles i societats.
Creure en el límit necessari, a l’acumulació, a l’avarícia. Retrobar estils de vida, més senzills, autèntics i sostenibles.
On la psicologia, l’educació, l’ètica, la política, l’economia, les religions, l’espiritualitat, i tantes dimensions que expliquen el comportament i la realitat de persones i societats arreu, es vagin trobant.
Els toca primer als responsables polítics, econòmics, socials, sindicals, empresarials, acadèmics, de les associacions, de les confessions religioses, etc.
I a cadascú, cadascuna de nosaltres, inexorablement.
Sense temor, a fons.
divendres, 26 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)