Hem vist com Wall Street patia un sotrac, i amb ell el sistema financer mundial. Els apòstols de la desregulació ara socialitzen les pèrdues.
Bush, atès el seu balanç, podria ser recordat com un dels pitjors presidents de la història dels EUA: la guerra d’Iraq, l’unilateralisme, la doctrina de la seguretat nacional,
i ara aquest daltabaix, que té més causes i causants.
Al final de les seves setmanes com a president, ha hagut de fer possible una inversió pública massiva per salvar els actius financers insans. I va proclamar a la tribuna de les Nacions Unides, una certa necessitat de multilateralisme.
Benvingut sigui. Malgrat tot.
Molt d’això, ja va començar als anys 1980 amb Reagan i Thatcher.
L’economia mixta i la regulació poden facilitar un bon equilibri, entre mercat, societat civil i estat. Potser faran del món, un món més habitable.
Les economies coordenades o concertades als països escandinaus, i amb regulació -malgrat els intents d’erosió- a l’Europa de la Unió, ho mostren.
Des del diàleg i els drets humans. Els drets i els deures. Posant l’accent, en l’educació i en la recerca.
És l’hora d’Europa i d’una ofensiva pacífica i noble, socialdemòcrata i humanista. D’una manera diferent de pensar conceptes com el benefici i la riquesa.
D’avançar cap a la cooperació, i cap a més lideratges de valors i morals.
Per fer el bé col·lectivament. Per començar de nou. Per viure d’una manera diferent, potser més sostenible.
Per viure millor.
Bush, atès el seu balanç, podria ser recordat com un dels pitjors presidents de la història dels EUA: la guerra d’Iraq, l’unilateralisme, la doctrina de la seguretat nacional,
i ara aquest daltabaix, que té més causes i causants.
Al final de les seves setmanes com a president, ha hagut de fer possible una inversió pública massiva per salvar els actius financers insans. I va proclamar a la tribuna de les Nacions Unides, una certa necessitat de multilateralisme.
Benvingut sigui. Malgrat tot.
Molt d’això, ja va començar als anys 1980 amb Reagan i Thatcher.
L’economia mixta i la regulació poden facilitar un bon equilibri, entre mercat, societat civil i estat. Potser faran del món, un món més habitable.
Les economies coordenades o concertades als països escandinaus, i amb regulació -malgrat els intents d’erosió- a l’Europa de la Unió, ho mostren.
Des del diàleg i els drets humans. Els drets i els deures. Posant l’accent, en l’educació i en la recerca.
És l’hora d’Europa i d’una ofensiva pacífica i noble, socialdemòcrata i humanista. D’una manera diferent de pensar conceptes com el benefici i la riquesa.
D’avançar cap a la cooperació, i cap a més lideratges de valors i morals.
Per fer el bé col·lectivament. Per començar de nou. Per viure d’una manera diferent, potser més sostenible.
Per viure millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada