En aquest temps en que estem coneixent casos de corrupció i en que creix el desencís cap a la política convencional, un desencant que existeix i que també és amplificat expressament per alguns sectors que no creuen en la democràcia, cal reivindicar una acció política que desborda les institucions, oberta. Els partits polítics, primer han d'intentar unir-se amb l'objectiu de servir a la veritat. Unir-se per impedir el populisme, una amenaça a la democràcia. L'objectiu és tan difícil com necessari. Fer autocrítica deia el President Montilla.
Confiança en l'Estat de Dret i en la Justícia, en la llei i en l'acció judicial. Això la ciutadania ho viu i ho veu. I sobretot, ens toca reivindicar la política, com a únic mitjà per a la gent treballadora, per a nosaltres, de resoldre els problemes col·lectius, les necessitats de salut, d'educació, etc. Reivindicació de l'honestedat de la immensíssima majoria dels milers d'homes i dones que es dediquen al servei públic.
En la compareixença del President Montilla, demanava responsabilitat als mitjans de comunicació. Fan democràcia. Cal rigor informatiu i professional, i servei comunitari a la veritat i a la democràcia. La premsa és un producte que es ven, ho sabem, però hi ha un dret a la informació, fonamental.
Igualment, cal que els nostres lideratges a Catalunya i a Espanya siguin audaços, ja ho estan essent, en el terreny moral i s'abordin millores i les reformes necessàries, legals en diferents àrees i en d'altres accions d'obertura i revitalització. I sobretot, tornar a l'educació. Amb educació amb majúscules, que fa persones, no tindríem aquesta situació. Per això cal més suport a la infància, a l'educació, a les polítiques adreçades a les famílies, als continguts culturals i educadors en els mitjans de comunicació, un pacte social pels horaris, etc. Un moment així, requereix una resposta a la seva alçada. En certa manera cal refundar, refer el pacte social. Posar les bases per a les noves passes.
Superarem aquest moment, ho hem de fer. Llavors el rellançament de la política, requerirà apropar-hi els sectors vinculats a la creació d'opinió i de pensament, a la intel·lectualitat és fonamental. La política ha de ser humil. Ha d'escoltar tothom i especialment, a aquells que tenen capacitat de diagnòstic, de visió global, de veure què falla i que fan propostes: sindicats, emprenedors, col·legis professionals, món de la cultura, artistes, escriptors, periodistes, educadors, etc. La intel·ligència col·lectiva perquè sigui efectiva i ben fonamentada necessita de la deliberació col·lectiva. Si es fan les accions això haurà de venir, ho haurem d'anar a buscar. I pensar que la política sense ànima, sense pensament, sense projecte és coixa, és només material. I les persones, les societats i els pobles, necessiten també de l'esperança i la il·lusió.
Confiança en l'Estat de Dret i en la Justícia, en la llei i en l'acció judicial. Això la ciutadania ho viu i ho veu. I sobretot, ens toca reivindicar la política, com a únic mitjà per a la gent treballadora, per a nosaltres, de resoldre els problemes col·lectius, les necessitats de salut, d'educació, etc. Reivindicació de l'honestedat de la immensíssima majoria dels milers d'homes i dones que es dediquen al servei públic.
En la compareixença del President Montilla, demanava responsabilitat als mitjans de comunicació. Fan democràcia. Cal rigor informatiu i professional, i servei comunitari a la veritat i a la democràcia. La premsa és un producte que es ven, ho sabem, però hi ha un dret a la informació, fonamental.
Igualment, cal que els nostres lideratges a Catalunya i a Espanya siguin audaços, ja ho estan essent, en el terreny moral i s'abordin millores i les reformes necessàries, legals en diferents àrees i en d'altres accions d'obertura i revitalització. I sobretot, tornar a l'educació. Amb educació amb majúscules, que fa persones, no tindríem aquesta situació. Per això cal més suport a la infància, a l'educació, a les polítiques adreçades a les famílies, als continguts culturals i educadors en els mitjans de comunicació, un pacte social pels horaris, etc. Un moment així, requereix una resposta a la seva alçada. En certa manera cal refundar, refer el pacte social. Posar les bases per a les noves passes.
Superarem aquest moment, ho hem de fer. Llavors el rellançament de la política, requerirà apropar-hi els sectors vinculats a la creació d'opinió i de pensament, a la intel·lectualitat és fonamental. La política ha de ser humil. Ha d'escoltar tothom i especialment, a aquells que tenen capacitat de diagnòstic, de visió global, de veure què falla i que fan propostes: sindicats, emprenedors, col·legis professionals, món de la cultura, artistes, escriptors, periodistes, educadors, etc. La intel·ligència col·lectiva perquè sigui efectiva i ben fonamentada necessita de la deliberació col·lectiva. Si es fan les accions això haurà de venir, ho haurem d'anar a buscar. I pensar que la política sense ànima, sense pensament, sense projecte és coixa, és només material. I les persones, les societats i els pobles, necessiten també de l'esperança i la il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada