El desencís que es viu i la impotència del poder democràtic davant dels mercats necessita revulsius. Pensar que només la política convencional pot donar resposta als mercats no és realista, cal motivació i mobilització, projecte il·lusionant.
Europa unida pot donar resposta als mercats. Una Europa de la gent, no neoliberal. El Partit dels Socialistes Europeus té diferents dificultats. Cal explicar de manera senzilla el què passa, però no és només una qüestió racional. Cal emoció i identitat. Després d'explicar, mobilitzar els europeus sentint-nos patriotes de l'Europa de la Ilustració, del Renaixement, d'un sistema de ciutats capdavanter i d'un sistema social que ens volen arrabassar. I futur, construir un projecte de futur que ha d'anar d'Europa cap el món.
Ha costat molt el que hem aconseguit, un segle i mig de lluita. Potser hem gastat massa les famílies, els estats. Però alguns poders tal vegada volen retallar més del que cal. I també cal un retorn a l'esforç i al treball. Els europeus ens hem d'unir per l'orgull del què som capaços de fer quan tenim fe en l'home, en el progrés i en el futur. En la història també rau el nostre futur. El futur d'Europa, com a present que desitgem, arrela en Kant, en el Renaixement, en les ciutats estats, en els moviments dels treballadors, en la democràcia cristiana i la socialdemocràcia pactant, en els liberals progressistes, moviments socials i tantes altres coses.
I cal el compromís d'intel·lectuals, dels artistes. Cal la música, els creadors, la gent que vitalitza la societat. Van ser els aliats d'Obama pel retorn a la presidència després de 8 anys foscos. El pessimisme és el millor aliat dels que fan front al nostre model social, o d'aquells que simplement guanyen grans sumes amb moviments financers, i no troben resposta social crítica davant. I sobretot és el brou de cultiu per l'extrema dreta.
La pàtria europea, el sentiment de la cultura viva i activa, ens poden ajudar. Els socialistes i progressistes d'Europa hem de tornar a la gent, a les ciutats, als barris, hi som però amb més força, per recordar tantes coses que tenim per sentir-nos orgullosos i fer front al pessimisme que alguns prediquen per desmobilitzar. Davant del retorn als 25 nacionalismes, cal dir que les identitats no són excloents i es superposen, perquè no un patriotisme europeu amb fe en el futur, en el patrimoni de valors i cultural europeu, acompanyat de projecte polític?
L'himne de l'alegria és l'himne d'Europa. El pessimisme alimentat vol esvair el projecte europeu democràtic i integrat. Combatim-lo tots junts.
Després d'escriure aquestes ratlles m'assabento d'una jornada a l'entorn de la Cultura, de socialistes i demòcrates d'Europa a Barcelona, serà el juliol. Un gran encert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada