Londres com a metàfora d'un món convuls i injust

És una nota que he fet a facebook que ara penjo al bloc.

Londres és una metàfora d'un món convuls i injust. K. Livingstone exalcalde laborista i candidat l'any que ve ha dit que quan es fan retallades massives, passa això, revoltes, violència. Una violència que cal condemnar que no es pot justificar, és clar.

Les dretes a tot Europa, també a Catalunya i a Badalona, per exemple, només parlen de policia i de llei, activant la por i els marcs de la gent. I és fonamental la seguretat, també l'esquerra fem i hem de fer complir la llei i reforçar la policia, ho hem fet i cal explicar-ho més - per cert Cameron ha retallat, o ho volia fer plantilles i sous-. Però a més d'això, no retallem els recursos dels més febles, el benestar social. Els corrents neoliberals, neoconservadors, no tant les dretes més liberals i humanistes, de la tradició cristianodemocràta, en hores baixes a tot Europa, creen inseguretat, desprotecció i problemes socials. Sé que és complex i no podem simplificar, però estic d'acord amb K. Livingstone. Palme ja deia que no hi ha seguretat de veritat, sense justícia. Compte que Mas fa unes retallades molt intensens, i Rajoy no ho dirà, però si guanya ho farà. The Economist es pregunta com ho pot fer Rajoy per "ser auster sense dolor", la quadratura del cercle no és possible. Això, les retallades intenses i massives creen inseguretat, i ja es veu que l'economia no es reactiva així, ans al contrari.