En aquesta primera entrada m’agradaria parlar del valor de la utopia. Per a les persones, per a una societat.
Hi ha persones, hi ha dirigents socials, trajectòries de compromís polític, que són capaces de mirar més enllà. A vegades aquells responsables socials i polítics que deixen petjada, conjuminen visió de l’avenir, gestió i acció dia a dia, i lideratge en els valors.
També els poetes, com tots els homes i dones que creuen en la força moral de la paraula, semblen parlar des d’un sentit universal.
Aquesta setmana el diari El País, ha publicat dos articles de dos líders socialistes que són referents: en Mario Soares[1] i en Ricardo Lagos[2].
Portugal i Xile, són dos països, dos pobles germans, que portem al cor.
Són persones de cultura i de pòsit humanista. I ens fan viure i estimar el món iberoamericà, que sempre em sembla sinònim de somni possible, de literatura, de cultura, d’imaginació i d’una inesgotable riquesa humana.
En l’iberisme i fins als lligams de societat, humans i de tota mena amb l’Amèrica Llatina, s’expressa una manera nostra de ser de llarg i sentit recorregut.
Els articles d’en Mario Soares sempre mostren un agut coneixement de la realitat i una capacitat de llegir el món, de fer-nos-el intel·ligible. En una combinació d’experiència i prudent rebel·lia. Aquesta setmana escriu sobre l'evolució dels EUA i el futur d'Occident. I amb ell somniem que si Obama resulta guanyador, pugui començar a millorar les coses.
En Ricardo Lagos, expresident de Xile, ens parla del centenari del naixement d’Allende, i dels seus mil llegendaris dies al capdavant del Palacio de la Moneda.
També les llegendes, i les actituds personals alimenten un projecte per la justícia humana.
L’optimisme de la voluntat, és obligat perquè la vida de tots, pugui anar endavant. Expressa la fe i la confiança en el món i en la gent.
Necessitem de referents, de cultura, de pensament generós, d’humanisme. Així ens anirem acostant a aquella bella aspiració: "más temprano que tarde, se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor".”
[1] “Estados Unidos y el futuro de Occidente”, Mario Soares, El País, 23/VI/08.
[2] “Allende, 100 después de su nacimiento”, Ricardo Lagos, El País, 26/VI/08.
Hi ha persones, hi ha dirigents socials, trajectòries de compromís polític, que són capaces de mirar més enllà. A vegades aquells responsables socials i polítics que deixen petjada, conjuminen visió de l’avenir, gestió i acció dia a dia, i lideratge en els valors.
També els poetes, com tots els homes i dones que creuen en la força moral de la paraula, semblen parlar des d’un sentit universal.
Aquesta setmana el diari El País, ha publicat dos articles de dos líders socialistes que són referents: en Mario Soares[1] i en Ricardo Lagos[2].
Portugal i Xile, són dos països, dos pobles germans, que portem al cor.
Són persones de cultura i de pòsit humanista. I ens fan viure i estimar el món iberoamericà, que sempre em sembla sinònim de somni possible, de literatura, de cultura, d’imaginació i d’una inesgotable riquesa humana.
En l’iberisme i fins als lligams de societat, humans i de tota mena amb l’Amèrica Llatina, s’expressa una manera nostra de ser de llarg i sentit recorregut.
Els articles d’en Mario Soares sempre mostren un agut coneixement de la realitat i una capacitat de llegir el món, de fer-nos-el intel·ligible. En una combinació d’experiència i prudent rebel·lia. Aquesta setmana escriu sobre l'evolució dels EUA i el futur d'Occident. I amb ell somniem que si Obama resulta guanyador, pugui començar a millorar les coses.
En Ricardo Lagos, expresident de Xile, ens parla del centenari del naixement d’Allende, i dels seus mil llegendaris dies al capdavant del Palacio de la Moneda.
També les llegendes, i les actituds personals alimenten un projecte per la justícia humana.
L’optimisme de la voluntat, és obligat perquè la vida de tots, pugui anar endavant. Expressa la fe i la confiança en el món i en la gent.
Necessitem de referents, de cultura, de pensament generós, d’humanisme. Així ens anirem acostant a aquella bella aspiració: "más temprano que tarde, se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor".”
[1] “Estados Unidos y el futuro de Occidente”, Mario Soares, El País, 23/VI/08.
[2] “Allende, 100 después de su nacimiento”, Ricardo Lagos, El País, 26/VI/08.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada