Atravessem per temps d’incertesa, ho sentim. De crisi o oportunitat de transformació. Les dificultats alimentàries, energètiques, mediambientals, i de l’economia real, ens parlen alhora de solidaritat i de fer front a l’economia especulativa, regulant entre d’altres, els mercats de futurs. D’encarar, amb la força de les conviccions, a aquells que tenen temptacions d’hegemonia militar i política.
Especular amb l’aliment, amb les fonts energètiques no renovables, per enriquir-se no és lícit. El mercat, que ben sovint no és transparent, fa lloc a operacions èticament reprovables.
Davant d’això, i des del 1989, l’esquerra és davant d’una crisi, en oportunitat de renovar-se. La Convenció pel Futur, presentava fa uns dies nous llibres per al debat. En diferents intervencions dels presents, Raimon Obiols, Miquel Iceta, Jordi Borja, Toni Comín i Laia Bonet, es feia palès el moment de cruïlla que vivim entre models socials, una cruïlla real. Capitalisme o socialisme; acumulació il·limitada o distribució més equitativa.
És gruixut de dir, però té fonaments, afirmar que la democràcia social, i per descomptat l’avenç en l’econòmica, o la moralitat cívica o religiosa ben sovint no és funcional al capitalisme. Quan parlo de capitalisme, em refereixo a aquell de l’anomenada “economia de casino”, no al capitalisme del New Deal, o de la regulació escandinava, per exemple.
Cal continuar insistint en les reformes, per buscar una entesa justa. El capitalisme desbocat, demana, per ordenar-lo, unió de societats i nacions, diàleg multilateral organitzat. I valors.
Més esperit i, probablement, menys materialitat. No és temps de desencís, encara que pesi la incertesa.
Com el clàssic, és temps perquè l’optimisme de la voluntat derroti el pessimisme de la raó.
Especular amb l’aliment, amb les fonts energètiques no renovables, per enriquir-se no és lícit. El mercat, que ben sovint no és transparent, fa lloc a operacions èticament reprovables.
Davant d’això, i des del 1989, l’esquerra és davant d’una crisi, en oportunitat de renovar-se. La Convenció pel Futur, presentava fa uns dies nous llibres per al debat. En diferents intervencions dels presents, Raimon Obiols, Miquel Iceta, Jordi Borja, Toni Comín i Laia Bonet, es feia palès el moment de cruïlla que vivim entre models socials, una cruïlla real. Capitalisme o socialisme; acumulació il·limitada o distribució més equitativa.
És gruixut de dir, però té fonaments, afirmar que la democràcia social, i per descomptat l’avenç en l’econòmica, o la moralitat cívica o religiosa ben sovint no és funcional al capitalisme. Quan parlo de capitalisme, em refereixo a aquell de l’anomenada “economia de casino”, no al capitalisme del New Deal, o de la regulació escandinava, per exemple.
Cal continuar insistint en les reformes, per buscar una entesa justa. El capitalisme desbocat, demana, per ordenar-lo, unió de societats i nacions, diàleg multilateral organitzat. I valors.
Més esperit i, probablement, menys materialitat. No és temps de desencís, encara que pesi la incertesa.
Com el clàssic, és temps perquè l’optimisme de la voluntat derroti el pessimisme de la raó.
Que els aliments arribin arreu, que les noves possibilitats energètiques es desenvolupin, que derrotem la xenofòbia amb el progrés per a tots, que avancem en una democràcia autèntica, i no d’ofertes competitives o de mercat, i en tots els àmbits socials, és una necessitat inajornable.
Sobretot, serà la intel·ligència de cadascú i col·lectiva, enfocada al bé i a servir, la que pot fer possible una nova victòria de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada