“L’ètica protestant i l’origen del capitalisme” és un conegut assaig del politòleg alemany Max Weber, en el qual descriu com els principis de l’ètica protestant han donat origen i promogut l’acumulació capitalista. Aspectes com ara la predestinació, la fortalesa de la consciència, i la vivència i relació personal amb el diner han fet que les nacions on la Reforma triomfà, com ara aquelles del centre d’Europa, el Regne Unit -amb la exportació als EUA-, i àrees de França, entre d’altres, vagi florir el primer capitalisme, i hagin proliferat les empreses transnacionals i l’acumulació de la riquesa.
Sense aprofundir-hi és palès que d’altres tradicions cristianes, o confessions religioses no han estat tant funcionals per al capitalisme, ni per a l’acumulació de la riquesa.
Així, la Castella que va bastir un imperi més enllà de l’Atlàntic, un imperi on no es ponia el sol, deixant apart ara el debat sobre la força emprada com a mètode de conquesta, va dilapidar ben aviat el capital d’or i argent que era extret de les Índies.
En tot cas, si tradicions espirituals i de pensament orientals, apropen a l’ésser i l’alliberen de les pulsions terrenals, cal reconèixer que l’ètica calvinista contribueix al reforçament de la responsabilitat individual i de la pròpia consciencia.
Els reptes que tenim davant reclamen la nostra responsabilitat. Com també frenar l’excés de materialitat, i un enfortiment de l’empatia, de pensar en l’altri. D’altres ètiques i confessions religioses i conviccions laiques es centren en aquests aspectes, els emfasitzen.
Com sempre, i més que mai, el diàleg entre religions i ètiques, abocat a una síntesi que destil·li la saviesa humana acumulada en el decurs dels segles i en totes les cultures per al progrés de tots, és del tot imprescindible.
Sense aprofundir-hi és palès que d’altres tradicions cristianes, o confessions religioses no han estat tant funcionals per al capitalisme, ni per a l’acumulació de la riquesa.
Així, la Castella que va bastir un imperi més enllà de l’Atlàntic, un imperi on no es ponia el sol, deixant apart ara el debat sobre la força emprada com a mètode de conquesta, va dilapidar ben aviat el capital d’or i argent que era extret de les Índies.
En tot cas, si tradicions espirituals i de pensament orientals, apropen a l’ésser i l’alliberen de les pulsions terrenals, cal reconèixer que l’ètica calvinista contribueix al reforçament de la responsabilitat individual i de la pròpia consciencia.
Els reptes que tenim davant reclamen la nostra responsabilitat. Com també frenar l’excés de materialitat, i un enfortiment de l’empatia, de pensar en l’altri. D’altres ètiques i confessions religioses i conviccions laiques es centren en aquests aspectes, els emfasitzen.
Com sempre, i més que mai, el diàleg entre religions i ètiques, abocat a una síntesi que destil·li la saviesa humana acumulada en el decurs dels segles i en totes les cultures per al progrés de tots, és del tot imprescindible.
1 comentari:
pep, me l'he llegit per sobre i està de conya. té les virtuts de la frescor i la senzillesa. Jo veig que totes les ètiques, línees de pensament, religions, etc, varen néixer i influir en absència de mitjans massius i dirigits de comunicació. Per a mí aquests són aquests, com a braç executor, no només els qui dificulten el diàleg entre ètiques i religions, sinó àdhuc amenacen la seva existència.
-vejam si em llegeixo els altres.
-ens haurem d'animar tots al final a harmonitzar ideals i "praxi" política o no, cadaescú en la mesura de les seves possibilitats
Publica un comentari a l'entrada