Aquestes darreres setmanes de l’any han finalitzat amb un clima expectant: el repte d’Obama després de la victòria, una sensació que la crisi ha de servir per replantejar les coses, el desenvolupament i la relació estat-mercat-societat, sobre la base de l’educació, les tecnologies energètiques, els serveis socials, la recerca etc, i la votació al Parlament europeu no donant via a la proposta de 65 hores setmanals per la jornada laboral, entre d'altres.
En tot cas, esgarrifa en aquest panorama veure els atemptats als drets humans que es realitzen a diari a Zimbawe, on el dictador Mugabe, pretén acabar per decret -negant-la- amb una epidèmia de còlera que està matant infants, persones grans homes i dones. Sembla, que per castigar municipis díscols va assumir des de l’Estat la competència en la distribució de l’aigua.
I l’epidèmia es pot estendre a Sud-Àfrica a partir dels fluxes laborals que existeixen, com recordava a Catalunya Ràdio fa uns dies, el catedràtic Antoni Segura.
El món democràtic hauria de mobilitzar-se més. La sobirania de l’estat-nació existeix. Però no hi ha un dret a la ingerència quan es conculquen tant cruament els drets més elementals?. Sense ser-ne expert, el dret internacional, de ben segur que permet una intervenció regulada des del sistema de Nacions Unides, o a través d’una diplomacia de la pau. Sobta constatar com el despotisme inhumà i autòcrata de Mugabe no mereix una resposta, per la via possible, més contundent. Consideracions similars podrien fer-se de la dictadura militar a Myanmar. Em pregunto si els senyors Bush, Aznar i Blair, no considerarien aquesta dictadura cruel, una veritable “arma de destrucció masiva”, atès el nombre de víctimes que amenaça d’estendre’s, en una malaltia que té cura, des dels mitjans disponibles.
En la mesura del possible, que tinguem unes bones festes!
En tot cas, esgarrifa en aquest panorama veure els atemptats als drets humans que es realitzen a diari a Zimbawe, on el dictador Mugabe, pretén acabar per decret -negant-la- amb una epidèmia de còlera que està matant infants, persones grans homes i dones. Sembla, que per castigar municipis díscols va assumir des de l’Estat la competència en la distribució de l’aigua.
I l’epidèmia es pot estendre a Sud-Àfrica a partir dels fluxes laborals que existeixen, com recordava a Catalunya Ràdio fa uns dies, el catedràtic Antoni Segura.
El món democràtic hauria de mobilitzar-se més. La sobirania de l’estat-nació existeix. Però no hi ha un dret a la ingerència quan es conculquen tant cruament els drets més elementals?. Sense ser-ne expert, el dret internacional, de ben segur que permet una intervenció regulada des del sistema de Nacions Unides, o a través d’una diplomacia de la pau. Sobta constatar com el despotisme inhumà i autòcrata de Mugabe no mereix una resposta, per la via possible, més contundent. Consideracions similars podrien fer-se de la dictadura militar a Myanmar. Em pregunto si els senyors Bush, Aznar i Blair, no considerarien aquesta dictadura cruel, una veritable “arma de destrucció masiva”, atès el nombre de víctimes que amenaça d’estendre’s, en una malaltia que té cura, des dels mitjans disponibles.
En la mesura del possible, que tinguem unes bones festes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada