Ernest Lluch, cada vegada més vigent.

Ha estat molt emocionant poder veure l'exposició sobre la vida, obra i pensament de l'Ernest Lluch. Una persona, una personalitat que amb els anys va adquirint una dimensió més gran. Un patriota de l'acció com se'l defineix a la mostra que se li devia. Un humanista, un intel·lectual, un socialista. Un home que creia i feia societat catalana, com a soci del Barça, recuperant partitures musicals de l'escola de l'Abadia de Montserrat, participant en entitats, en els mitjans de comunicació.

En l'exposició es poden veure afirmacions, fragments d'intervencions parlamentàries, reflexions seves, que el fan molt actual, molt necessari. Era un home pont, en un moment on l'encaix de Catalunya i Espanya té dificultats. Treballava per trenar una aliança entre intel·lectuals de les dues bandes de l'Ebre. Ara ens cal molt. Un home que mirava l'altra persona, actituds, valors, més que una adscripció a unes sigles, a un credo.

Aquests homes i dones com Lluch, com Raimon, com els mestres de la Fundació Bernat Metge, com Espriu, i molts d'altres fan una societat forta, una país avançat. Feia temps que mereixia una exposició com la que s'ofereix al Palau Robert. No només per recordar qui va ser, pels més joves. Sinó per tornar-lo a escoltar, a llegir, a admirar i saber millor cap on hem d'anar. Camins que ineluctablement menen cap a l'entesa, el diàleg, la coherència, l'audàcia, el pensament, el compromís amb el país i amb les persones, la comprensió de la complexitat, la lucidesa, la generositat, el valor de la tradició i de la innovació, la humanitat. La passió i la compassió (pels que pateixen com Bertrand Russell esgrimia com a vector de la seva vida). Moltes gràcies, pel teu ahir, pel teu avui i pel teu demà, Ernest, que és el nostre!