Patxi López no ho té gens fàcil com a lehendakari. El PNB va guanyar les eleccions però el projecte polític i de futur pel seu país del lehendakari Ibarretxe no aglutinava una majoria social i ciutadana, més enllà de la nacionalista, per fer els passos trascendents que es proposava, expressats en el seu darrer mandat. El futur del País Basc és en la superació del frontisme. S'ha dit aquests dies que tant Josu Jon Imaz, com homes com el lehendakari Ardanza, si haguessin estat al capdavant del PNB ara, haguessin fet possible un pacte PNB-PSE, i segurament Patxi López no hagués estat lehendakari. Aquest és, segurament, l'únic pacte que aglutinava i que pot aglutinar una majoria social i ciutadana basquista, per poder avançar i que aquest avenç sigui ferm.
El basquisme dins el socialisme basc, i els corrents que volen posar al dia el nacionalisme basc dins el PNB, probablement per fer una certa "Revolució Francesa" a les tesis aranistes farien possible un govern més representatiu de tots. Una majoria nacional que no renuncia a aprofundir en la llibertat d'Euzkadi, però que entén ha de ser possible un sol país. El marc europeu, i la visió federal europea permeten aquest encaix de nacions. L'Europa que el 7 de juny pren una decisió important, pot ser una Europa social, una Europa de les ciutats i on realitats nacionals complexes, com la basca o la catalana, a partir de la cooperació més enllà de les fronteres, el seu encaix i consensos interns, i d'instruments com l'alta velocitat ferroviària, facin possible, nous intercanvis, nous fluxes, nous horitzons. Especialment en el cas basc, és una utopia possible, factible, necessària, que ha de ser si volem convivència i pau.
El títol d'aquesta entrada, com és sabut, és el títol del poema que el lehendakari López va llegir al peu de l'arbre de Gernika. Un poema de Kirmen Uribe. El maig va entremig de la primavera i de l'estiu. És temps d'una pluja fèrtil, no torrencial, a la mediterrània. On la ginesta ja floreix.
No ho tindrà fàcil Patxi López, com no ho té fàcil el president Zapatero en el complex tauler d'escacs en què s'ha convertit la política espanyola. Però sense llibertat, desig de convivència i d'entendre l'altre, per construir junts el futur, no avançarem.
El basquisme dins el socialisme basc, i els corrents que volen posar al dia el nacionalisme basc dins el PNB, probablement per fer una certa "Revolució Francesa" a les tesis aranistes farien possible un govern més representatiu de tots. Una majoria nacional que no renuncia a aprofundir en la llibertat d'Euzkadi, però que entén ha de ser possible un sol país. El marc europeu, i la visió federal europea permeten aquest encaix de nacions. L'Europa que el 7 de juny pren una decisió important, pot ser una Europa social, una Europa de les ciutats i on realitats nacionals complexes, com la basca o la catalana, a partir de la cooperació més enllà de les fronteres, el seu encaix i consensos interns, i d'instruments com l'alta velocitat ferroviària, facin possible, nous intercanvis, nous fluxes, nous horitzons. Especialment en el cas basc, és una utopia possible, factible, necessària, que ha de ser si volem convivència i pau.
El títol d'aquesta entrada, com és sabut, és el títol del poema que el lehendakari López va llegir al peu de l'arbre de Gernika. Un poema de Kirmen Uribe. El maig va entremig de la primavera i de l'estiu. És temps d'una pluja fèrtil, no torrencial, a la mediterrània. On la ginesta ja floreix.
No ho tindrà fàcil Patxi López, com no ho té fàcil el president Zapatero en el complex tauler d'escacs en què s'ha convertit la política espanyola. Però sense llibertat, desig de convivència i d'entendre l'altre, per construir junts el futur, no avançarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada