A l'Àlex Seglers

La mort de l’Àlex Seglers, m’ha deixat glaçat. La vaig conèixer ahir, de cop, a La Vanguardia, feia un temps, massa llarg, que no tenia contacte amb ell. El temps final de la seva malaltia, que no coneixia.

El vaig conèixer a la Universitat i en el temps en que compartíem militància política. Era un home intel•ligent, amb sentit del humor, molt bon conversador. Vaig seguir les seves primeres passes i èxits en el camp del Dret eclesiàstic, els seus primers llibres, anava a les seves presentacions. Amb la il•lusió d’acompanyar a l’amic a qui li anaven bé les coses per la seva feina rigorosa, per les seves aportacions. Especialment, em sentia, em sento a prop, de la seva aportació en el camp de la laïcitat positiva. De l’aportació positiva de les religions a l’espai públic, en termes de solidaritat, d’esperança, d’amor. I el seu respecte i voluntat d’integració de l’Islam a Catalunya, a Europa. Va ser un pioner. Ens cal respecte i diàleg, i ell n’era un ferm defensor.

Em sento trist i penso en la immensa solitud de la Gemma i del seu fill de tres anys, en Pol, a qui ja no vaig conèixer. M'hi vull sentir a prop i dels seus germans i família a qui tant estimava.

Àlex, amic, descansa en pau, ens deixes el teu record, els moments vibrants, i la teva obra tan necessària i enfortidora de la convivència, que rellegint-la farà que et tornem a trobar.