La sortida del Congrés hauria de deixar-nos un partit més obert i menys burocràtic. Les propostes que estan fent diferents candidats pel que fa a noves actituds, a que els militants triïn el primer secretari i a que hi hagi primàries obertes per elegir els i les líders electorals són necessàries.
Si el PSC no encapçala la innovació democràtica, i no aprofita la deriva massa tancada i centralitzada, per reobrir i convertir el partit en un espai de debat i acció política que compti amb els militants i els ciutadans i les ciutadanes, no estarem fent prou bé les coses.
No podem ser només un partit de quadres territorials, i hi ha aquest risc. Per fer la gran aliança social i progressista que necessita aquesta Catalunya governada per neoliberals, necessitem ser el partit de referència de l’esquerra social i catalanista. Un partit a prop dels moviments socials i de l’activisme social i cultural.
Integrant tots els sectors i accents per sumar, per semblar-nos més a la Catalunya a la que volem servir. Però sense renunciar a l’esperit original del PSC, ser un instrument per governar un sol poble i per avançar cap a una Catalunya amb més igualtat i amb més llibertats nacionals i drets socials.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada