La crisi econòmica està accentuant la desorientació de moltes persones i debilitant la capacitat de convocar a causes comunes de la política.
Necessitem un projecte socialdemòcrata que tingui credibilitat nacional que pugui ser com deia l'Isidre Molas al final del Congrés del PSC, un projecte i partit, part del tot, d'amples fronteres, nacional, que abasti el conjunt de la societat, treballadors, emprenedors, pagesos, de la Vall d'Aran a les Terres de l'Ebre i del Cap de Creus a la franja.
Un projecte generós que aplegui partits, moviments, persones diferents sota el denominador del progrés, del diàleg, de trabar pactes per Catalunya, en la fiscalitat, en els acords socials. Que uneixi la força de Catalunya davant de l'Estat i d'Europa no només per millorar Catalunya i la vida de la gent, sinó per aportar el que com a poble, podem aportar a aquest món, que són moltes coses.
Tenim des del socialisme català un treball fet i una trajectòria de vigor i de servei. Comptem amb una herència abundant, entre d'altres el catalanisme social d'en Pasqual Maragall, la feina a pobles i ciutats, i la creença en la política.
En la política urbana davant del posicionament conservador d'alguns sectors atemorits hem de buscar aliances en els joves, moviment de les dones, a favor de la dació en habitatge i hipoteques, de la gent que ha arribat a casa nostra, dels fills de la classe mitjana desorientats, etc. I hem de reforçar l'educació, el talent, les habilitats tecnològiques i la tolerància, les tres 't' de que parla el sociòleg Richard Florida.
Hi ha molta feina a fer, i ens hem de posar a fer-la, sense dil·lació mirant lluny, i plens de conviccions.
dimarts, 7 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada