No hi ha dret!

Retallar drets bàsics com la salut és seriós. Fer-ho amb la contudència i rapidesa amb que és fa, demostra que es vol fer, que no hi ha esforç per imaginar altres camins.

La situació econòmica és delicada, la pressió europea sobre l'Estat és important, però és clar que aquest nou govern, creu en un altre model social, i no creu en l'Estat de Benestar. No són hereus de Pujol, sinó de plantejaments durs, molts durs. I no és de rebut que l'actual conseller piloti aquest procés havent estat responsable de la salut privada. Que el govern parli clar. I que tothom sigui conscient que hi ha plantejaments conservadors i progressistes.

Quan l'acció política afecta aspectes com la salut, i pot afectar directament, en alguns casos, l'esperança de vida, estem davant d'alguna cosa seriosa. Que exigeix si és el cas mobilització de consciències, i si és el cas mobilització política.

Que tothom ho tingui clar cara el 22 de maig. Ara ja estem avisats.

Sin tí no soy nada

En el baròmetre del CIS de gener els partits i els polítics som el 3r problema per a la gent.

Hem de canviar coses.

Regles de joc, maneres de fer, normes.

Però al marge de persones i legítimes aspiracions de persones, Rubalcaba i el PSOE encerten.

Sense la cultura, sense la música, sense la creativitat, la política és més difícil que arribi al cor i al cap de la gent.

El nou cicle necessita d'una aliança amb la cultura i la música. De cara el maig el municipalisme progressista, necessita de la cultura. Hereu també l'encerta. Ànim!!

Més Europa, més govern econòmic, més justícia

Veiem que els mercats imposen el seu dictat. I veiem immoralitat: les persones que tenen una hipoteca i no poden pagar, a banda de perdre el pis han de continuar el deute.

És temps de lideratges morals. Europa és laica, però no és bo que els seus líders no parlin de valors. I no és bo que no hi hagi una Europa amb govern polític. Amb presidència.

Hi ha una altra resposta econòmica a la crisi, que les retallades. I que les retallades que laminen els serveis públics i busquen anar-los deteriorant. Ho veiem clar al Regne Unit, i a Catalunya hi veiem indicis.

Sabem que hi ha una altra manera. Ho sap Obama. Ho sabem els socialistes europeus. Cal explicar-ho.

Sense full de ruta progressista per superar la crisi no hi ha esquerra de futur.

La renovació dels socialisme català va lligada al redreçament del socialisme europeu.

I al món cal que els líders econòmics es reuneixen en una mena de G-20 més les agències econòmiques internacionals. Amb líders morals com Obama també. Que busquin jocs de suma positiva, on sigui possible l'activitat privada i el guany, però a no costa de la misèria de tants.

O posem regles globals i impostos a les transaccions, al capitalisme, o aquest sense control, tutelarà les democràcies. Tenim només la força de la convicció per estendre-la a la societat.

Què diria Olof Palme avui del que està passant a Lïbia?

El president Obama ha dit que és escandalós. Es pot entendre, sabem que la política internacional és influïda per interessos. Que afrontem una crisi i que els preus del petroli es disparen.

Però estem davant d'un genocidi. D'un atemptat als drets humans. Un insult a la dignitat humana. Els europeus, l'esquerra europea no es pot quedar impassible davant una dictadura cruenta. Sabem que el món àrab està en una cruïlla. Sabem que és un moment delicat. Però cal que la diplomàcia, les Nacions Unides i les institucions intenacionals s'activin. I sobretot la societat civil.

Palme avui segurament aixecaria la veu. Com ho mira de fer Obama. Fa 25 anys que el van assassinar. A Badalona dilluns, la Fundació Olof Palme lliura les seves medalles als Srs. Bernard Kouchner, fundador de Metges sense Fronteres, i a la Sra. Margarita Papandreou, líder feminista i pacifista.

Ens cal activisme, pacifisme, i dir clarament NO, a aquest drama humà, com deia Raimon.

Apunts per al debat socialista

El debat al PSC, és un debat que cal fer amb serenitat i responsabilitat. Amb amplitud de mires. Un debat que connecti amb els problemes de la socialdemocràcia a Europa. Que parli clar, que compti amb la gent. Que recuperi el valor social, de la gent, de les entitats, de la política. Que aprofiti les noves tecnologies i el seu gran potencial, ho estem veient aquests dies.

Un debat que doni respostes que apleguin persones diferents, que sintonitzi amb les qüestions mediambientals, amb les injustícies dels excessos financers que ha provocat la crisi. Falta política, política de veritat. I lideratge moral. Ens equivoquem, ho dic humilment, els europeus si pensem que l'espai públic no ha de tenir valors i moral. Sense lideratges morals i exemples morals es fa molt díficil. Amb totes les diferències dels nostres països, mirem Obama i d'altres referents.

Haver perdut la responsabilitat del Govern de Catalunya obliga més que mai, a sintonitzar amb les persones i els seus problemes. A rebatre els clixés sobre immigració, per exemple. A dir clar que el capitalisme sinó es regula bé, comporta problemes. A estar al costat de la gent que pateix, i a no permetre que s'aprofiti la crisi per retallar i laminar els serveis de salut i d'educació.

Un Estat de Benestar, eficient, és el que necessita Catalunya i Europa, i anar-ho estenent. Treball, competitivitat i solidaritat. És possible. El nord d'Europa amb tots els problemes i actualitzacions necessàries ens mostra part del camí. Si la gent té una garantia sobre el futur, amb esforç, l'economia i la societat funciona millor. Una política realista, empeltada d'humanisme, és més eficient i eficaç per remuntar aquesta crisi que té uns responsables clars. I tots nosaltres, i el PSC, un PSC obert, flexible, que s'estengui com a taca d'oli dins la societat, és responsable d'encertar.

Primàries a Barcelona, oportunitat de rellançament socialista

Les primàries són una oportunitat perquè hi hagi un debat en positiu sobre propostes i projectes. A banda d'un element democratitzador, permetran que les idees socialistes sobre el futur de Barcelona arribin arreu. Jordi Hereu i Montse Tura són dos grans candidats. Cal elogiar la proximitat d'Hereu, la bona gestió del dia a dia, i la lluita que sosté contra una conjuntura molt díficil i l'oposició d'importants grups mediàtics. Tura té un gran bagatge, una gran experiència i prestigi d'impecable gestora i també pot ser una gran candidata. Personalment, amb tot el respecte que em mereix el company Hereu, crec que Montserrat Tura és la millor opció per a una victòria socialista a Barcelona a les eleccions municipals.

Guanyi qui guanyi, en tot cas, és imprescindible treballar per recuperar la il·lusió, i per recuperar i posar al dia el socialisme ciutadà i el projecte polític que Pasqual Maragall va saber construir, certament en una altre conjuntura. Però s'ha de fer des d'un debat serè, responsable, que uneixi el socialisme de Barcelona i de Catalunya, en un gran projecte. No es tracta només de noms, són dos grans candidats, i hi ha coincidència en un projecte econòmic, de cohesió social, capdavanter en creativitat i europeista per a Barcelona.

El PSC ha d'estar en l'avantguarda de la renovació i la innovació política, de la democratització, de la devolució de poder a la societat. Les primàries són un encert. El que candidat que guanyi s'ha de trobar tot el partit de Barcelona al darrera. I tot el PSC al darrera. La societat de Barcelona reconeixerà l'esforç. La feina i la responsabilitat que tenen els dos candidats i els seus equips és fer ara un debat positiu i constructiu a favor de la Barcelona progressista i catalanista. Molta sort a tots dos.

Límits al capitalisme, imaginació i innovació

Sabem que l'acumulació desaforada, l'ambició desaforada, ha portat a un capitalisme sense fre, i a la crisi actual.

El socialisme democràtic, els moviments socials i democràtics han de fer de la voluntat popular expressada en lleis al Parlament, de les regulacions, una forma de limitar un capitalisme, que és social o serà antisocial.

Aquests dies, el mitjans ens han mostrat com a Beijing, una llei (no democràtica, en un règim de partit únic en el que es vulneren alguns drets humans, cal dir-ho ben clar), limitarà les matriculacions de cotxes a un terç dels que actualment ho fan. La progressió geomètrica del nombre de cotxes que cada mes es matriculen no pot seguir, és clar, la progressió aritmètica de l'augment de l'amplada de les vies, de la millora i construcció de noves vies per al trànsit.

L'èxit del capitalisme (d'Estat) xinès, condueix a que el sector de l'automòbil, hagi de frenar. No només per un tema de pol·lució, sinó d'espai físic, de sostenibilitat urbana, social.

Amb tota la distància, diferència i crítiques a fer a aquest model, cal dir que la sostenibilitat és una bandera no d'un futur, sinó dels moviments socials i democràtics d'avui, a les ciutats. Fonamental. En el debat de l'esquerra europea i del socialisme democràtic a Catalunya, cal reinventar, imaginar i sacsejar constructivament. El debat i l'anàlisi ha de deixar pas a propostes fermes i valentes del socialisme democràtic i els moviments socials i progressistes al primer món, a les ciutats. Constructivament i molt clarament. El proper maig els catalans i catalanes renovem els nostres representants als Ajuntaments.