divendres, 25 de setembre del 2009

La Trobada de la Murtra a Badalona: 60 anys de Missions de Pau de les Nacions Unides


La Trobada que anualment celebra la Fundació Internacional Olof Palme, enguany la cinquena, ja és una cita consolidada. Una cita amb l'anàlisi de la política internacional en un sentit de Justícia, de Sostenibilitat, de Pau. El llegat de Palme. Fa molt de goig veure personalitats de la diplomàcia, acadèmiques, militars, del periodisme, de la política, de la recerca, debatre des de la intel·ligència i l'esperit humanista. Si a la intel·ligència se li suma una finalitat ètica, resulta més atractiva, més lúcida.

Entre les diferents reflexions que s'hi van fer, fou interessant el concepte de missions integrades. Les Missions de Pau requereixen la feina de militars, de civils i sobretot de la població. Sense la població no hi ha seguretat, no és possible construir-la, fer-la durable. L'estabilitat d'una operació de Pau, requereix gobernabilitat, seguretat i justícia. I cal modèstia, treball, ambició, ho deia un dels militars presents.

En un indret badaloní, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, al bell mig de la Vall de Betlem a la Serra de Marina es desenvolupen aquestes trobades. Allí on fa més de 500 anys Colom tornava del seu primer viatge a Amèrica i donava la notícia al Rei Ferran i a la Reina Isabel. Al bell mig del claustre, la murtra, l'arbust mediterrani que li'n dóna el nom, símbol des de l'antiguitat de bellesa, d'amor i de pau.

La Trobada de la Murtra és un bon exemple de com el continent condiciona el contingut. Parlar de la Pau en un indret de silenci, de reflexió, de pau. Molts dels assistents vam aprendre que les Missions de Pau han fet participar 120 països en 6 dècades, i en elles hi han perdut la vida 2.500 homes i dones. Alguns dels ponents presents recordaven que la societat espanyola, segurament també l'europea, potser en menor mesura, no s'adona de la importància d'aquestes missions. L'Estat espanyol és un actor internacional destacat, en relació a la seva dimensió, malgrat que la societat espanyola no en sigui conscient. Construir la pau requereix mitjans, requereix recursos. Aquestes operacions tenen costos econòmics importants. La Pau s'ha de preparar. Les societats més desenvolupades, malgrat el moment que vivim i les moltes famílies i persones que estan patint la situació actual, hi tenim un deure moral.

Els països més rics tenim un compromís amb la Pau. Europa també el té. Ens cal més consciència social i ciutadana. Catalunya és una terra fèrtil en aquest comès: es mostra en la cultura, en el seu teixit associatiu, en les seves institucions. L’acció solidària comença en l’interior de cadascú i cadascuna de nosaltres. Iniciatives com la de la Fundació Internacional Olof Palme hi contribueixen. Uns 70 estudiants i els ponents en van ser protagonistes: homes i dones compromesos amb la seva acció, amb la seva intel·ligència, amb la seva voluntat.