La sortida del Congrés hauria de deixar-nos un partit més obert i menys burocràtic. Les propostes que estan fent diferents candidats pel que fa a noves actituds, a que els militants triïn el primer secretari i a que hi hagi primàries obertes per elegir els i les líders electorals són necessàries.
Si el PSC no encapçala la innovació democràtica, i no aprofita la deriva massa tancada i centralitzada, per reobrir i convertir el partit en un espai de debat i acció política que compti amb els militants i els ciutadans i les ciutadanes, no estarem fent prou bé les coses.
No podem ser només un partit de quadres territorials, i hi ha aquest risc. Per fer la gran aliança social i progressista que necessita aquesta Catalunya governada per neoliberals, necessitem ser el partit de referència de l’esquerra social i catalanista. Un partit a prop dels moviments socials i de l’activisme social i cultural.
Integrant tots els sectors i accents per sumar, per semblar-nos més a la Catalunya a la que volem servir. Però sense renunciar a l’esperit original del PSC, ser un instrument per governar un sol poble i per avançar cap a una Catalunya amb més igualtat i amb més llibertats nacionals i drets socials.
dimecres, 30 de novembre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
Per combatre el populisme, catalanisme popular i transversal
La crisi econòmica als barris metropolitans, més l'operació de divisió de Catalunya que el PP ha engegat, tenint com a capital Badalona, amb els atacs a la immersió, i erosionant la convivència, plantegen l'amenaça que es debiliti la cohesió, i un sol poble que havíem construït.
Més que mai, cal responsabilitat i unió de les forces polítiques de tradició democràtica i catalanista.
Valentí Almirall, i Josep Termes, ens han parlat de catalanisme tranversal i popular. Només així combatrem el populisme dretà que ens vol espanyolitzar i afeblir com a moviments progressistes.
Cal que Catalunya visqui una Diada de Sant Jordi, als barris metropolitans enguany, una diada en què AMPES, escoles, entitats omplin moltes places, com a exemple.
Cal unes forces de l'esquerra catalana i catalanista que donin un nou impuls social i catalanista popular. El PSC s'hi juga molt en el seu Congrés i hauria de tornar a buscar aquell alè de la primera transició on lluita per la igualtat i consciència nacional estaven molt desperts.
Els riscos que el populisme avanci són importants. Xavier Casals, en el seu bloc, com a professor especialista en dretes i extremes dretes ens dóna molta llum sobre els moviments populistes. http://xaviercasals.wordpress.com/
Més que mai, cal responsabilitat i unió de les forces polítiques de tradició democràtica i catalanista.
Valentí Almirall, i Josep Termes, ens han parlat de catalanisme tranversal i popular. Només així combatrem el populisme dretà que ens vol espanyolitzar i afeblir com a moviments progressistes.
Cal que Catalunya visqui una Diada de Sant Jordi, als barris metropolitans enguany, una diada en què AMPES, escoles, entitats omplin moltes places, com a exemple.
Cal unes forces de l'esquerra catalana i catalanista que donin un nou impuls social i catalanista popular. El PSC s'hi juga molt en el seu Congrés i hauria de tornar a buscar aquell alè de la primera transició on lluita per la igualtat i consciència nacional estaven molt desperts.
Els riscos que el populisme avanci són importants. Xavier Casals, en el seu bloc, com a professor especialista en dretes i extremes dretes ens dóna molta llum sobre els moviments populistes. http://xaviercasals.wordpress.com/
dissabte, 24 de setembre del 2011
Canvis polítics a l'Europa més avançada
Massimo D'Alema considera que la victòria socialista a Dinamarca pot suposar un nou inici.
Diversos llocs de l'Europa més avançada, Hamburg, Berlín, eleccions municipals a Noruega, Milà, tornen a tenir alcaldies progressistes.
No només perquè els governs són castigats, sinó perquè tal vegada la gent comença a veure que amb retallades en salut i educació serem més pobres. L'ONU ho ha dit recentment, així més recessió.
Cal més Europa i posicions progressistes. L'economia ha d'estar al servei del benestar i de la felicitat.
Hem de construir una Europa que aprofiti la força dels seus territoris, la capacitat de somniar un món millor. Europa ha de tenir coses a dir i a fer pel món. Malgrat el problemes que tenim, si ens tanquem en nosaltres mateixos, si ens repleguem perdrem. Ara és clar que la 'solució' d'Europa passa per la 'solució' del món. COm la 'solució' per a Catalunya i Espanya, i per a la gent, passa per Europa. Aquesta és la dificultat i l'oportunitat alhora.
Tota l'audàcia i la intel·ligència europea no pot estar acovardida. Sobretot la societat europea i el gran valor que té.
dijous, 11 d’agost del 2011
Londres com a metàfora d'un món convuls i injust
És una nota que he fet a facebook que ara penjo al bloc.
Londres és una metàfora d'un món convuls i injust. K. Livingstone exalcalde laborista i candidat l'any que ve ha dit que quan es fan retallades massives, passa això, revoltes, violència. Una violència que cal condemnar que no es pot justificar, és clar.
Les dretes a tot Europa, també a Catalunya i a Badalona, per exemple, només parlen de policia i de llei, activant la por i els marcs de la gent. I és fonamental la seguretat, també l'esquerra fem i hem de fer complir la llei i reforçar la policia, ho hem fet i cal explicar-ho més - per cert Cameron ha retallat, o ho volia fer plantilles i sous-. Però a més d'això, no retallem els recursos dels més febles, el benestar social. Els corrents neoliberals, neoconservadors, no tant les dretes més liberals i humanistes, de la tradició cristianodemocràta, en hores baixes a tot Europa, creen inseguretat, desprotecció i problemes socials. Sé que és complex i no podem simplificar, però estic d'acord amb K. Livingstone. Palme ja deia que no hi ha seguretat de veritat, sense justícia. Compte que Mas fa unes retallades molt intensens, i Rajoy no ho dirà, però si guanya ho farà. The Economist es pregunta com ho pot fer Rajoy per "ser auster sense dolor", la quadratura del cercle no és possible. Això, les retallades intenses i massives creen inseguretat, i ja es veu que l'economia no es reactiva així, ans al contrari.
Londres és una metàfora d'un món convuls i injust. K. Livingstone exalcalde laborista i candidat l'any que ve ha dit que quan es fan retallades massives, passa això, revoltes, violència. Una violència que cal condemnar que no es pot justificar, és clar.
Les dretes a tot Europa, també a Catalunya i a Badalona, per exemple, només parlen de policia i de llei, activant la por i els marcs de la gent. I és fonamental la seguretat, també l'esquerra fem i hem de fer complir la llei i reforçar la policia, ho hem fet i cal explicar-ho més - per cert Cameron ha retallat, o ho volia fer plantilles i sous-. Però a més d'això, no retallem els recursos dels més febles, el benestar social. Els corrents neoliberals, neoconservadors, no tant les dretes més liberals i humanistes, de la tradició cristianodemocràta, en hores baixes a tot Europa, creen inseguretat, desprotecció i problemes socials. Sé que és complex i no podem simplificar, però estic d'acord amb K. Livingstone. Palme ja deia que no hi ha seguretat de veritat, sense justícia. Compte que Mas fa unes retallades molt intensens, i Rajoy no ho dirà, però si guanya ho farà. The Economist es pregunta com ho pot fer Rajoy per "ser auster sense dolor", la quadratura del cercle no és possible. Això, les retallades intenses i massives creen inseguretat, i ja es veu que l'economia no es reactiva així, ans al contrari.
diumenge, 24 de juliol del 2011
Solidaritat i estupor davant els atemptats d'Oslo
Un atemptat és una atrocitat. Al darrera de l'atemptat hi ha idees xenòfobes i ultranacionalistes. I segurament, o probablement, una persona trastornada. El dolor de les famílies és terrible i la commoció dels noruecs i de tota la gent de bé del món també.
Europa és capaç del millor i del pitjor. L'Europa humanista, il·lustrada, avançada necessita mobilització sinó sabem que ve l'Europa capaç del pitjor. Estem de dol. Un dolor que passades les setmanes ha de servir per mobilitzar les millors energies de tots per combatre la crisi d'una altra manera. I posar els valors humans davant de tot. I per estar al costat de tanta gent que pateix, i d'aquests nois i noies i de les seves famílies, del poble noruec.
Europa és capaç del millor i del pitjor. L'Europa humanista, il·lustrada, avançada necessita mobilització sinó sabem que ve l'Europa capaç del pitjor. Estem de dol. Un dolor que passades les setmanes ha de servir per mobilitzar les millors energies de tots per combatre la crisi d'una altra manera. I posar els valors humans davant de tot. I per estar al costat de tanta gent que pateix, i d'aquests nois i noies i de les seves famílies, del poble noruec.
dissabte, 18 de juny del 2011
En defensa d'Arcadi Oliveres
Es pot estar d'acord amb els plantejaments de l'Arcadi Oliveres o no. Però penso que l'honorable conseller Puig es pot equivocar si vol investigar el ciutadà, molt honorable, Arcadi Oliveres. És un home just, valent que ha dedicat i dedica tota la seva vida a la denúncia dels abusos de poder i a la defensa dels més febles. Si se'm permet el comentari, personalment, no m'atreveria a investigar a un ciutadà amb una trajectòria pública d'una ètica inqüestionable.
Segurament, hi ha la intenció de desprestigiar el moviment just i necessari dels indignats. Cal condemnar el setge al Parlament, però sense tenir la informació necessària, sembla clar que va ser un grup minoritari. La pròpia assemblea del 15-M va condemnar la violència i els centenars-milers de seguidors plantegen canvis i una anàlisi política del moment que vivim que globalment compartim molts ciutadans i ciutadanes. Segurament el conseller Puig i el president Mas no comparteixen aquests plantejaments polítics.
No vull deixar de dir, amb tristesa, com la majoria de ciutadans, vull el millor pel meu país, que el govern del president del Mas, és de moment el pitjor des d'aquest període democràtic. El moment és complex, certament, però hi ha un esperit antisocial, dretà i des del punt de vista català irresponsable, buscant pactes amb partits que no tenen solvència en la defensa de les nostres llibertats nacionals. Sinó canvia el rumb, tant de bo com a català millori aquest govern, Artur Mas és potser el pitjor president de la Generalitat fins al moment i en aquesta darrera etapa, amb una coalició i partits que farien bé de retornar als principis que van inspirar la seva creació.
.
Segurament, hi ha la intenció de desprestigiar el moviment just i necessari dels indignats. Cal condemnar el setge al Parlament, però sense tenir la informació necessària, sembla clar que va ser un grup minoritari. La pròpia assemblea del 15-M va condemnar la violència i els centenars-milers de seguidors plantegen canvis i una anàlisi política del moment que vivim que globalment compartim molts ciutadans i ciutadanes. Segurament el conseller Puig i el president Mas no comparteixen aquests plantejaments polítics.
No vull deixar de dir, amb tristesa, com la majoria de ciutadans, vull el millor pel meu país, que el govern del president del Mas, és de moment el pitjor des d'aquest període democràtic. El moment és complex, certament, però hi ha un esperit antisocial, dretà i des del punt de vista català irresponsable, buscant pactes amb partits que no tenen solvència en la defensa de les nostres llibertats nacionals. Sinó canvia el rumb, tant de bo com a català millori aquest govern, Artur Mas és potser el pitjor president de la Generalitat fins al moment i en aquesta darrera etapa, amb una coalició i partits que farien bé de retornar als principis que van inspirar la seva creació.
.
dijous, 9 de juny del 2011
Semprún versus García Albiol
La veritat, no parlo de les persones, parlo de les trajectòries públiques que coneixem dels dos. Amb tot respecte hi ha molta diferència.
Semprún va viure l'horror de Buchenwald, va lluitar contra el franquisme. Va veure, gossos deixats anar per les SS contra infants. És un heroi humil, un exemple d'humanisme i de servei a la millor Europa i humanitat possible.
García Albiol ha atiat l'odi i l'enfrotament entre persones. I ha mentit.
CiU, el president Mas i el president Pujol han de demostrar el patriotisme. El sentit de país, d'Estat i de l'Europa que volem. Queda un dia i mig.
.
Semprún va viure l'horror de Buchenwald, va lluitar contra el franquisme. Va veure, gossos deixats anar per les SS contra infants. És un heroi humil, un exemple d'humanisme i de servei a la millor Europa i humanitat possible.
García Albiol ha atiat l'odi i l'enfrotament entre persones. I ha mentit.
CiU, el president Mas i el president Pujol han de demostrar el patriotisme. El sentit de país, d'Estat i de l'Europa que volem. Queda un dia i mig.
.
dissabte, 4 de juny del 2011
Badalona. L'hora d'Artur Mas
Qui serà alcalde de Badalona el dia 11 de juny, no afecta només Badalona. Juliana, Rahola i Puigvert a La Vanguardia ho estan advertint.
El PP de la FAES i Gènova ha fabricat un experiment guanyador a Badalona. La idea de fons, és establir el campament base, l'Ermua Catalana o el cavall de Troia en paraules d'aquests periodistes.
No ens enganyem, com l'Estatut, el recurs que va plantejar, pretén deixar fora de combat el PSC. L'experiment, en una segona fase, pretén dividir Catalunya en dos blocs, el nacionalisme-espanyolisme i l'independentisme.
Trencar tota la feina que hem fet en 30 anys. La feina de la unitat civil. Per dividir Catalunya i portar i consolidar el PP al govern d'Espanya.
No és fàcil. Però calen visions de país i d'Estat. No és l'hora de tàctica sinó de visió de país. No és l'hora de visions només de partit.
En aquesta segona transició en la que estem, ens cal l'esperit dels homes i dones que van fer la primera. Homes i dones generosos, que pensaven més en la societat i en el país, a banda de pensar en els partits.
Badalona no és només Badalona. Estem decidint coses de com pot ser la Catalunya i l'Espanya dels propers anys. Que tothom ho tingui clar. Puigvert deia que CiU vagi en compte amb els experiments. CiU no té base social a l'àrea metropolitana. El president de la Generalitat s'ho ha de pensar bé.
El PP de la FAES i Gènova ha fabricat un experiment guanyador a Badalona. La idea de fons, és establir el campament base, l'Ermua Catalana o el cavall de Troia en paraules d'aquests periodistes.
No ens enganyem, com l'Estatut, el recurs que va plantejar, pretén deixar fora de combat el PSC. L'experiment, en una segona fase, pretén dividir Catalunya en dos blocs, el nacionalisme-espanyolisme i l'independentisme.
Trencar tota la feina que hem fet en 30 anys. La feina de la unitat civil. Per dividir Catalunya i portar i consolidar el PP al govern d'Espanya.
No és fàcil. Però calen visions de país i d'Estat. No és l'hora de tàctica sinó de visió de país. No és l'hora de visions només de partit.
En aquesta segona transició en la que estem, ens cal l'esperit dels homes i dones que van fer la primera. Homes i dones generosos, que pensaven més en la societat i en el país, a banda de pensar en els partits.
Badalona no és només Badalona. Estem decidint coses de com pot ser la Catalunya i l'Espanya dels propers anys. Que tothom ho tingui clar. Puigvert deia que CiU vagi en compte amb els experiments. CiU no té base social a l'àrea metropolitana. El president de la Generalitat s'ho ha de pensar bé.
divendres, 27 de maig del 2011
Badalona cavall de troia del PP a Catalunya
Que ningú no s'enganyi. El PP si aconsegueix l'alcaldia de Badalona convertirà Badalona en l'Ermua Catalana, ho ha dit avui Pilar Rahola a La Vanguardia.
L'objectiu del PP és dividir la societat catalana en dos. Trencar la immersió lingüística a les escoles i la cohesió social.
L'Estatut i l'ús de banderes dels veïns en ocasió del mundial de futbol va ser l'assaig.
Els analistes i assessors del carrer Génova i de la FAES probablement es formen a les mateixes escoles americanes on es formaven els assessors de Bush. Ho fan, per desgràcia, molt bé. I han guanyat les eleccions a Badalona.
CiU té la clau per barrar el pas del PP a Catalunya, a Badalona. Ha costat molt fer un sol país, que tothom ho tingui clar.
L'objectiu del PP és dividir la societat catalana en dos. Trencar la immersió lingüística a les escoles i la cohesió social.
L'Estatut i l'ús de banderes dels veïns en ocasió del mundial de futbol va ser l'assaig.
Els analistes i assessors del carrer Génova i de la FAES probablement es formen a les mateixes escoles americanes on es formaven els assessors de Bush. Ho fan, per desgràcia, molt bé. I han guanyat les eleccions a Badalona.
CiU té la clau per barrar el pas del PP a Catalunya, a Badalona. Ha costat molt fer un sol país, que tothom ho tingui clar.
dimecres, 18 de maig del 2011
Rebel·lió dels indignats i nova agenda de l'esquerra
Els partits de l'esquerra i la socialdemocràcia hem d'estar atents a l'expressió política dels joves que aquests dies acampen a la puerta del Sol i a la plaça de Catalunya.
Una escolta atenta i sincera. Expressen la incapacitat de veure futur, horitzó, oportunitats.
El socialisme democràtic i l'esquerra europea des de la caiguda del mur de Berlín té una crisi d'identitat cap endins i cap al seus entorns de suport.
Ens confonem amb pragmatisme amb idearis de centre i liberal i hem restringit l'agenda a elements no materials.
Part de la nova agenda socialista, en el qual el debat del PSC cara al Congrés, hi ha de contribuir es centra al meu parer, en tornar a recuperar l'objectiu de més democràcia econòmica.
Davant dels poders dels mercats, i el creixeemnt de l'atur, la inseguretat entesa com a sentiment d'indefensió per part de tants i tants ciutadans davant la incertesa, com "la rebel·lió dels indignats" que veiem, el socialisme democràtic té un repte destacat:
Com ho fem per concretar i buscar respostes per avançar en democràcia econòmica i a la vegada estar dins el camp de les respostes pràgmàtiques i majoritàries de la societat? Consolidar una agenda reformista i possible per avançar cap a la democràcia econòmica pot ser una de les claus.
Ara que estem a les portes d'unes eleccions municipals els líders socialistes locals, com Hereu a Barcelona, Serra a Badalona, Parlón a Santa Coloma, Bosch a Girona, Ballesteros a Tarragona, Ros a Lleida, entre d'altres, i els seus projectes, equips han de poder tenir l'oportunitat de poder-hi avançar de manera real, amb algunes passes concretes.
Una escolta atenta i sincera. Expressen la incapacitat de veure futur, horitzó, oportunitats.
El socialisme democràtic i l'esquerra europea des de la caiguda del mur de Berlín té una crisi d'identitat cap endins i cap al seus entorns de suport.
Ens confonem amb pragmatisme amb idearis de centre i liberal i hem restringit l'agenda a elements no materials.
Part de la nova agenda socialista, en el qual el debat del PSC cara al Congrés, hi ha de contribuir es centra al meu parer, en tornar a recuperar l'objectiu de més democràcia econòmica.
Davant dels poders dels mercats, i el creixeemnt de l'atur, la inseguretat entesa com a sentiment d'indefensió per part de tants i tants ciutadans davant la incertesa, com "la rebel·lió dels indignats" que veiem, el socialisme democràtic té un repte destacat:
Com ho fem per concretar i buscar respostes per avançar en democràcia econòmica i a la vegada estar dins el camp de les respostes pràgmàtiques i majoritàries de la societat? Consolidar una agenda reformista i possible per avançar cap a la democràcia econòmica pot ser una de les claus.
Ara que estem a les portes d'unes eleccions municipals els líders socialistes locals, com Hereu a Barcelona, Serra a Badalona, Parlón a Santa Coloma, Bosch a Girona, Ballesteros a Tarragona, Ros a Lleida, entre d'altres, i els seus projectes, equips han de poder tenir l'oportunitat de poder-hi avançar de manera real, amb algunes passes concretes.
diumenge, 8 de maig del 2011
Barcelona oberta i progressista!
Barcelona és una referència urbana al món. Per la força i creativitat de la ciutat. I perquè ha estat ben governada.
S'ha posat com a exemple de lluita contra la crisi. Lideratge, cohesió, inversió pública. Una ciutat que avança compacta, amb atur, però amb menys problemes de cohesió que d'altres ciutats similars.
Hereu representa el projecte socialdemòcrata. En paraules de Tura, el que defensa els serveis públics, el patrimoni d'aquells que no tenen més que això. Treballadors i classes mitjanes que necessitem de bons serveis públics de salut i educació.
Ciu ja no té aquell to d'humanisme cristià centrat, i Trias no contradirà les retallades de Mas, que vénen el dia 23 de maig.
Això si el 14 tots al carrer. Per la Barcelona, i la Catalunya progressista!
I a Badalona, davant del perill de la mentida i la divisió de dreta extrema, Jordi Serra.
http://enserraesnota.cat/
S'ha posat com a exemple de lluita contra la crisi. Lideratge, cohesió, inversió pública. Una ciutat que avança compacta, amb atur, però amb menys problemes de cohesió que d'altres ciutats similars.
Hereu representa el projecte socialdemòcrata. En paraules de Tura, el que defensa els serveis públics, el patrimoni d'aquells que no tenen més que això. Treballadors i classes mitjanes que necessitem de bons serveis públics de salut i educació.
Ciu ja no té aquell to d'humanisme cristià centrat, i Trias no contradirà les retallades de Mas, que vénen el dia 23 de maig.
Això si el 14 tots al carrer. Per la Barcelona, i la Catalunya progressista!
I a Badalona, davant del perill de la mentida i la divisió de dreta extrema, Jordi Serra.
http://enserraesnota.cat/
dimecres, 13 d’abril del 2011
No hi ha dret!
Retallar drets bàsics com la salut és seriós. Fer-ho amb la contudència i rapidesa amb que és fa, demostra que es vol fer, que no hi ha esforç per imaginar altres camins.
La situació econòmica és delicada, la pressió europea sobre l'Estat és important, però és clar que aquest nou govern, creu en un altre model social, i no creu en l'Estat de Benestar. No són hereus de Pujol, sinó de plantejaments durs, molts durs. I no és de rebut que l'actual conseller piloti aquest procés havent estat responsable de la salut privada. Que el govern parli clar. I que tothom sigui conscient que hi ha plantejaments conservadors i progressistes.
Quan l'acció política afecta aspectes com la salut, i pot afectar directament, en alguns casos, l'esperança de vida, estem davant d'alguna cosa seriosa. Que exigeix si és el cas mobilització de consciències, i si és el cas mobilització política.
Que tothom ho tingui clar cara el 22 de maig. Ara ja estem avisats.
dissabte, 26 de març del 2011
Sin tí no soy nada
En el baròmetre del CIS de gener els partits i els polítics som el 3r problema per a la gent.
Hem de canviar coses.
Regles de joc, maneres de fer, normes.
Però al marge de persones i legítimes aspiracions de persones, Rubalcaba i el PSOE encerten.
Sense la cultura, sense la música, sense la creativitat, la política és més difícil que arribi al cor i al cap de la gent.
El nou cicle necessita d'una aliança amb la cultura i la música. De cara el maig el municipalisme progressista, necessita de la cultura. Hereu també l'encerta. Ànim!!
Hem de canviar coses.
Regles de joc, maneres de fer, normes.
Però al marge de persones i legítimes aspiracions de persones, Rubalcaba i el PSOE encerten.
Sense la cultura, sense la música, sense la creativitat, la política és més difícil que arribi al cor i al cap de la gent.
El nou cicle necessita d'una aliança amb la cultura i la música. De cara el maig el municipalisme progressista, necessita de la cultura. Hereu també l'encerta. Ànim!!
dijous, 3 de març del 2011
Més Europa, més govern econòmic, més justícia
Veiem que els mercats imposen el seu dictat. I veiem immoralitat: les persones que tenen una hipoteca i no poden pagar, a banda de perdre el pis han de continuar el deute.
És temps de lideratges morals. Europa és laica, però no és bo que els seus líders no parlin de valors. I no és bo que no hi hagi una Europa amb govern polític. Amb presidència.
Hi ha una altra resposta econòmica a la crisi, que les retallades. I que les retallades que laminen els serveis públics i busquen anar-los deteriorant. Ho veiem clar al Regne Unit, i a Catalunya hi veiem indicis.
Sabem que hi ha una altra manera. Ho sap Obama. Ho sabem els socialistes europeus. Cal explicar-ho.
Sense full de ruta progressista per superar la crisi no hi ha esquerra de futur.
La renovació dels socialisme català va lligada al redreçament del socialisme europeu.
I al món cal que els líders econòmics es reuneixen en una mena de G-20 més les agències econòmiques internacionals. Amb líders morals com Obama també. Que busquin jocs de suma positiva, on sigui possible l'activitat privada i el guany, però a no costa de la misèria de tants.
O posem regles globals i impostos a les transaccions, al capitalisme, o aquest sense control, tutelarà les democràcies. Tenim només la força de la convicció per estendre-la a la societat.
És temps de lideratges morals. Europa és laica, però no és bo que els seus líders no parlin de valors. I no és bo que no hi hagi una Europa amb govern polític. Amb presidència.
Hi ha una altra resposta econòmica a la crisi, que les retallades. I que les retallades que laminen els serveis públics i busquen anar-los deteriorant. Ho veiem clar al Regne Unit, i a Catalunya hi veiem indicis.
Sabem que hi ha una altra manera. Ho sap Obama. Ho sabem els socialistes europeus. Cal explicar-ho.
Sense full de ruta progressista per superar la crisi no hi ha esquerra de futur.
La renovació dels socialisme català va lligada al redreçament del socialisme europeu.
I al món cal que els líders econòmics es reuneixen en una mena de G-20 més les agències econòmiques internacionals. Amb líders morals com Obama també. Que busquin jocs de suma positiva, on sigui possible l'activitat privada i el guany, però a no costa de la misèria de tants.
O posem regles globals i impostos a les transaccions, al capitalisme, o aquest sense control, tutelarà les democràcies. Tenim només la força de la convicció per estendre-la a la societat.
dijous, 24 de febrer del 2011
Què diria Olof Palme avui del que està passant a Lïbia?
El president Obama ha dit que és escandalós. Es pot entendre, sabem que la política internacional és influïda per interessos. Que afrontem una crisi i que els preus del petroli es disparen.
Però estem davant d'un genocidi. D'un atemptat als drets humans. Un insult a la dignitat humana. Els europeus, l'esquerra europea no es pot quedar impassible davant una dictadura cruenta. Sabem que el món àrab està en una cruïlla. Sabem que és un moment delicat. Però cal que la diplomàcia, les Nacions Unides i les institucions intenacionals s'activin. I sobretot la societat civil.
Palme avui segurament aixecaria la veu. Com ho mira de fer Obama. Fa 25 anys que el van assassinar. A Badalona dilluns, la Fundació Olof Palme lliura les seves medalles als Srs. Bernard Kouchner, fundador de Metges sense Fronteres, i a la Sra. Margarita Papandreou, líder feminista i pacifista.
Ens cal activisme, pacifisme, i dir clarament NO, a aquest drama humà, com deia Raimon.
Però estem davant d'un genocidi. D'un atemptat als drets humans. Un insult a la dignitat humana. Els europeus, l'esquerra europea no es pot quedar impassible davant una dictadura cruenta. Sabem que el món àrab està en una cruïlla. Sabem que és un moment delicat. Però cal que la diplomàcia, les Nacions Unides i les institucions intenacionals s'activin. I sobretot la societat civil.
Palme avui segurament aixecaria la veu. Com ho mira de fer Obama. Fa 25 anys que el van assassinar. A Badalona dilluns, la Fundació Olof Palme lliura les seves medalles als Srs. Bernard Kouchner, fundador de Metges sense Fronteres, i a la Sra. Margarita Papandreou, líder feminista i pacifista.
Ens cal activisme, pacifisme, i dir clarament NO, a aquest drama humà, com deia Raimon.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Apunts per al debat socialista
El debat al PSC, és un debat que cal fer amb serenitat i responsabilitat. Amb amplitud de mires. Un debat que connecti amb els problemes de la socialdemocràcia a Europa. Que parli clar, que compti amb la gent. Que recuperi el valor social, de la gent, de les entitats, de la política. Que aprofiti les noves tecnologies i el seu gran potencial, ho estem veient aquests dies.
Un debat que doni respostes que apleguin persones diferents, que sintonitzi amb les qüestions mediambientals, amb les injustícies dels excessos financers que ha provocat la crisi. Falta política, política de veritat. I lideratge moral. Ens equivoquem, ho dic humilment, els europeus si pensem que l'espai públic no ha de tenir valors i moral. Sense lideratges morals i exemples morals es fa molt díficil. Amb totes les diferències dels nostres països, mirem Obama i d'altres referents.
Haver perdut la responsabilitat del Govern de Catalunya obliga més que mai, a sintonitzar amb les persones i els seus problemes. A rebatre els clixés sobre immigració, per exemple. A dir clar que el capitalisme sinó es regula bé, comporta problemes. A estar al costat de la gent que pateix, i a no permetre que s'aprofiti la crisi per retallar i laminar els serveis de salut i d'educació.
Un Estat de Benestar, eficient, és el que necessita Catalunya i Europa, i anar-ho estenent. Treball, competitivitat i solidaritat. És possible. El nord d'Europa amb tots els problemes i actualitzacions necessàries ens mostra part del camí. Si la gent té una garantia sobre el futur, amb esforç, l'economia i la societat funciona millor. Una política realista, empeltada d'humanisme, és més eficient i eficaç per remuntar aquesta crisi que té uns responsables clars. I tots nosaltres, i el PSC, un PSC obert, flexible, que s'estengui com a taca d'oli dins la societat, és responsable d'encertar.
Un debat que doni respostes que apleguin persones diferents, que sintonitzi amb les qüestions mediambientals, amb les injustícies dels excessos financers que ha provocat la crisi. Falta política, política de veritat. I lideratge moral. Ens equivoquem, ho dic humilment, els europeus si pensem que l'espai públic no ha de tenir valors i moral. Sense lideratges morals i exemples morals es fa molt díficil. Amb totes les diferències dels nostres països, mirem Obama i d'altres referents.
Haver perdut la responsabilitat del Govern de Catalunya obliga més que mai, a sintonitzar amb les persones i els seus problemes. A rebatre els clixés sobre immigració, per exemple. A dir clar que el capitalisme sinó es regula bé, comporta problemes. A estar al costat de la gent que pateix, i a no permetre que s'aprofiti la crisi per retallar i laminar els serveis de salut i d'educació.
Un Estat de Benestar, eficient, és el que necessita Catalunya i Europa, i anar-ho estenent. Treball, competitivitat i solidaritat. És possible. El nord d'Europa amb tots els problemes i actualitzacions necessàries ens mostra part del camí. Si la gent té una garantia sobre el futur, amb esforç, l'economia i la societat funciona millor. Una política realista, empeltada d'humanisme, és més eficient i eficaç per remuntar aquesta crisi que té uns responsables clars. I tots nosaltres, i el PSC, un PSC obert, flexible, que s'estengui com a taca d'oli dins la societat, és responsable d'encertar.
diumenge, 23 de gener del 2011
Primàries a Barcelona, oportunitat de rellançament socialista
Les primàries són una oportunitat perquè hi hagi un debat en positiu sobre propostes i projectes. A banda d'un element democratitzador, permetran que les idees socialistes sobre el futur de Barcelona arribin arreu. Jordi Hereu i Montse Tura són dos grans candidats. Cal elogiar la proximitat d'Hereu, la bona gestió del dia a dia, i la lluita que sosté contra una conjuntura molt díficil i l'oposició d'importants grups mediàtics. Tura té un gran bagatge, una gran experiència i prestigi d'impecable gestora i també pot ser una gran candidata. Personalment, amb tot el respecte que em mereix el company Hereu, crec que Montserrat Tura és la millor opció per a una victòria socialista a Barcelona a les eleccions municipals.
Guanyi qui guanyi, en tot cas, és imprescindible treballar per recuperar la il·lusió, i per recuperar i posar al dia el socialisme ciutadà i el projecte polític que Pasqual Maragall va saber construir, certament en una altre conjuntura. Però s'ha de fer des d'un debat serè, responsable, que uneixi el socialisme de Barcelona i de Catalunya, en un gran projecte. No es tracta només de noms, són dos grans candidats, i hi ha coincidència en un projecte econòmic, de cohesió social, capdavanter en creativitat i europeista per a Barcelona.
El PSC ha d'estar en l'avantguarda de la renovació i la innovació política, de la democratització, de la devolució de poder a la societat. Les primàries són un encert. El que candidat que guanyi s'ha de trobar tot el partit de Barcelona al darrera. I tot el PSC al darrera. La societat de Barcelona reconeixerà l'esforç. La feina i la responsabilitat que tenen els dos candidats i els seus equips és fer ara un debat positiu i constructiu a favor de la Barcelona progressista i catalanista. Molta sort a tots dos.
dilluns, 3 de gener del 2011
Límits al capitalisme, imaginació i innovació
Sabem que l'acumulació desaforada, l'ambició desaforada, ha portat a un capitalisme sense fre, i a la crisi actual.
El socialisme democràtic, els moviments socials i democràtics han de fer de la voluntat popular expressada en lleis al Parlament, de les regulacions, una forma de limitar un capitalisme, que és social o serà antisocial.
Aquests dies, el mitjans ens han mostrat com a Beijing, una llei (no democràtica, en un règim de partit únic en el que es vulneren alguns drets humans, cal dir-ho ben clar), limitarà les matriculacions de cotxes a un terç dels que actualment ho fan. La progressió geomètrica del nombre de cotxes que cada mes es matriculen no pot seguir, és clar, la progressió aritmètica de l'augment de l'amplada de les vies, de la millora i construcció de noves vies per al trànsit.
L'èxit del capitalisme (d'Estat) xinès, condueix a que el sector de l'automòbil, hagi de frenar. No només per un tema de pol·lució, sinó d'espai físic, de sostenibilitat urbana, social.
Amb tota la distància, diferència i crítiques a fer a aquest model, cal dir que la sostenibilitat és una bandera no d'un futur, sinó dels moviments socials i democràtics d'avui, a les ciutats. Fonamental. En el debat de l'esquerra europea i del socialisme democràtic a Catalunya, cal reinventar, imaginar i sacsejar constructivament. El debat i l'anàlisi ha de deixar pas a propostes fermes i valentes del socialisme democràtic i els moviments socials i progressistes al primer món, a les ciutats. Constructivament i molt clarament. El proper maig els catalans i catalanes renovem els nostres representants als Ajuntaments.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
