dijous, 28 d’octubre del 2010

La societat justa i la veu dels intel·lectuals


Davant de la situació actual, on hi ha una certa desorientació i on bufen vents en què després del sotrac financer, el pensament conservador vol oblidar els errors de la desregulació, al Regne Unit, el primer ministre sembla que inicia una nova onada de privatitzacions i retall del benestar, el moviment progressista europeu, català i espanyol ha de mirar d'activar els sectors més actius i així en dominó.

Si els mitjans de comunicació són en mans dels seus propietaris, si hi ha una desafecció cap els partits, cal explicar el perquè de la situació econòmica de manera senzilla. Perquè no sigui l'esquerra que ha de fer reformes, la percebuda com a responsable de la situació.

Bauman va rebre el premi Príncep d'Astúries d'Humanitats i va estar a Barcelona. Va deixar anar: quans pobres calen perquè hi hagi una persona rica? I va afegir que el capitalisme, sense una regulació i sense una dimensió social,és com un camp de mines, no sabem quina serà la propera explosió.

Davant les eleccions catalanes cal que l'electorat tingui un debat real sobre les alternatives, les polítiques a fer. Cal distingir qui està per mirar de fer possible un model de benestar amb una economia competitiva. I qui vol aprofitar la crisi per laminar més l'Estat del Benestar, per anar-lo afeblint.

És moment de valentia, de diàleg amb la societat, d'explicar el què passa, no amb afany de generar por, sinó de conscienciar a la societat, que som els protagonistes del present i del futur, si la gent caminem junta.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Sobre immigració

Aprofitar el descontent, la crisi, l’atur per atiar la por a la immigració és un trist truc de la dreta. Allò de primer nosaltres i després els de fora, no sé si té base antropològica, però sembla ser que té rèdits electorals.

Quan l’economia produïa llocs de treball, llavors molt aprofitaven una mà d’obra amb salaris baixos. Ara els mateixos, o gent proper, demanen no empadronar o expulsar. Ens adonem que estem fent que no puguin gaudir d’escola o salut molts infants, moltes persones? Realment convé això?

Però no s’hi val a queixar-se, l’esquerra hi té part de culpa. No hem tingut un discurs prou ferm d’igualtat en drets i deures. Malgrat que els fets indiquen que es fa. El discurs de ciutadania és clar, i no n'hi prou amb fer en aquest cas: igualtat en drets, i el dret de vot també a partir dels criteris definits, i demanar, en el discurs, els deures a tothom, es tingui el color de la pell que es tingui.

Tot això no treu la manca d’escrúpols, d’alguns que cometen incoherències com expulsar ciutadans europeus d’Europa. Sense una resposta ferma per part del socialisme i l'esquerra europea. Sabem que la crisi desmobilitza, però també és ara quan hem de parlar alt i clar. Es diguin Sarkozy o PP de Catalunya. Per cert, l'ABC de fa unes setmanes assenyalava l'aliança entre l'UMP de Sarkozy i el PP de Rajoy per importar l'ús de la immigració a la campanya catalana.

Sabem, ho ha practicat l'extrema dreta als barris de Marsella, que és la manera de contribuir a erosionar i desaliniar el vot dels treballadors a les opcions progressistes.

Un altre pecat de l’esquerra. Parlem prou clar i amb un llenguatge prou entenedor de les causes de la crisi? Parlem prou clar i amb un llenguatge prou entenedor dels canvis i les reformes que calen en el sistema econòmic?

¿Diem ben clar, que malgrat les retallades a que alguns sectors financers internacionals ens estan obligant, si governen els conservadors es faran amb menys sensibilitat, amb més impacte social? Val la pena sobre aquesta qüestió repassar l'estratègia alternativa de P. N. Rasmussen esboçada a Vilopriu.

Hem de fer els deures que ens toquen i a la vegada denunciar la hipocresia dels qui volen manipular la bona fe de moltes persones.