Ètica i política per esperar un futur millor

En aquest temps en que estem coneixent casos de corrupció i en que creix el desencís cap a la política convencional, un desencant que existeix i que també és amplificat expressament per alguns sectors que no creuen en la democràcia, cal reivindicar una acció política que desborda les institucions, oberta. Els partits polítics, primer han d'intentar unir-se amb l'objectiu de servir a la veritat. Unir-se per impedir el populisme, una amenaça a la democràcia. L'objectiu és tan difícil com necessari. Fer autocrítica deia el President Montilla.

Confiança en l'Estat de Dret i en la Justícia, en la llei i en l'acció judicial. Això la ciutadania ho viu i ho veu. I sobretot, ens toca reivindicar la política, com a únic mitjà per a la gent treballadora, per a nosaltres, de resoldre els problemes col·lectius, les necessitats de salut, d'educació, etc. Reivindicació de l'honestedat de la immensíssima majoria dels milers d'homes i dones que es dediquen al servei públic.

En la compareixença del President Montilla, demanava responsabilitat als mitjans de comunicació. Fan democràcia. Cal rigor informatiu i professional, i servei comunitari a la veritat i a la democràcia. La premsa és un producte que es ven, ho sabem, però hi ha un dret a la informació, fonamental.

Igualment, cal que els nostres lideratges a Catalunya i a Espanya siguin audaços, ja ho estan essent, en el terreny moral i s'abordin millores i les reformes necessàries, legals en diferents àrees i en d'altres accions d'obertura i revitalització. I sobretot, tornar a l'educació. Amb educació amb majúscules, que fa persones, no tindríem aquesta situació. Per això cal més suport a la infància, a l'educació, a les polítiques adreçades a les famílies, als continguts culturals i educadors en els mitjans de comunicació, un pacte social pels horaris, etc. Un moment així, requereix una resposta a la seva alçada. En certa manera cal refundar, refer el pacte social. Posar les bases per a les noves passes.

Superarem aquest moment, ho hem de fer. Llavors el rellançament de la política, requerirà apropar-hi els sectors vinculats a la creació d'opinió i de pensament, a la intel·lectualitat és fonamental. La política ha de ser humil. Ha d'escoltar tothom i especialment, a aquells que tenen capacitat de diagnòstic, de visió global, de veure què falla i que fan propostes: sindicats, emprenedors, col·legis professionals, món de la cultura, artistes, escriptors, periodistes, educadors, etc. La intel·ligència col·lectiva perquè sigui efectiva i ben fonamentada necessita de la deliberació col·lectiva. Si es fan les accions això haurà de venir, ho haurem d'anar a buscar. I pensar que la política sense ànima, sense pensament, sense projecte és coixa, és només material. I les persones, les societats i els pobles, necessiten també de l'esperança i la il·lusió.

Crida a l'acció

El divendres 9 d'octubre li era concedit al president Obama, el Premi Nobel de la Pau, per part de l'Acadèmia sueca. No és molt habitual que es doni a presidents en exercici. D'entrada és un reconeixement a un home que s'entesta en voler canviar les coses. A no ressignar-se. Fet a tenir en compte si aquest home és el president dels EUA. Les seves declaracions en saber- se guardonat han estat les d'un home humil i prudent.

No sabem si els fruits del seu treball estaran a l'alçada dels seus propòsits. Pero els fruits no només depenen de la vàlua, sovint depenen de la fortuna. És clar que la fortuna també es pot construir. De la capacitat que no es trobi sol, de la capacitat de trobar i forjar aliances també depenen els resultats. És audaç - i l'únic camí moral i pragmàticament intel·ligent- que es proposi avançar en la lluita contra el canvi climàtic, en acostar les posicions d'israelians i palestins, en retirar els escuts antimíssils de l'Europa de l'est. I sobretot és necessari el suport internacional, a un home d'origen humil, que ja és un referent. La propera presidència espanyola de la UE, a partir de les capacitats d'una potència mitjana, hi ha de contribuir.

No sabem si un dia podrem tenir una nació europea, una nació de nacions. O si un dia podrem tenir una nació-món, una pàtria humana -una altra nació de nacions-. Però el que és segur que la cultura comuna que funda una nació i el llenguatge que pot fundar una nació-món, seran les de la pau, la cooperació, el multilateralisme, la feina per entendre's, la voluntat de pacte. La doctrina de la seguretat comuna de Palme també ho mostrava. Només estarem segurs, si el món és segur, és a dir si al món hi ha justicia. Obama també per això és un referent per a molt homes i moltes dones del món.

A casa seva les crítiques a la seva gestió passen la frontera del que és admissible. És preocupant que l'extrema dreta neocon als EUA i a vegades ben a prop, vulgui crear un altre cosmovisió, una altra realitat, fins i tot dins d'una mateixa societat. El Comitè Nobel noruec li mostrà l'afecte i l'estima mundial, malgrat els debats que pugui haver registrat en el seu sí. Ningú és profeta a casa seva. Obama necessita suport. L'extrema dreta americana li té ganes. En la reforma de la salut, per tractar d'amenaçar privilegis i els abusos del sector financer, els abusos dels dels més poderosos. Alguns lobbies no ho volen permetre. Li retreuen si serà possible dirigir l'exèrcit més poderós del planeta i alhora ser digne del guardó. Un locutor de l'extrema dreta americana fins i tot, per aquest motiu parlava d'humiliació, d'humiliació nacional; per això caldria preguntar-se: quin tipus de llibertats i seguretats nacionals són les que es funden en una creixent pobresa al món i un afany de control i sotmetiment per mitjà d'una maquinària militar, com els sectors més reaccionaris voldrien?

La resta del món, i de ben segur molta gent als EUA, ho veiem diferent. És un orgull que "el comandant en cap nord-americà" sigui Premi Nobel de la Pau. Encara que la seva política exterior sigui pragmàtica, a mig camí entre el realisme i uns objectius idealistes. Mentre l'extrema dreta americana ho encaixa amb dificutat molta gent de tot el món ens sentim contents. Passi el que passi, amb els resultats que obtingui, és una bona noticia. Obama s'interrogava si n'era mereixedor i en tot cas, ell mateix feia una crida a l'acció -coneixíem ahir mateix que ha augmentat la fam al planeta i es xifra en 1.050 milions de persones les que la pateixen. Una crida a l'acció és el més raonable i necessari. Aquesta crida a l'acció, a Europa necessita d'idees mobilitzadores; idees que rauen en la necessitat de treballar per fer avançar la pau i la justícia arreu, i per això necessitem una solidaritat viscuda que mobilitzi.