diumenge, 23 de gener del 2011

Primàries a Barcelona, oportunitat de rellançament socialista


Les primàries són una oportunitat perquè hi hagi un debat en positiu sobre propostes i projectes. A banda d'un element democratitzador, permetran que les idees socialistes sobre el futur de Barcelona arribin arreu. Jordi Hereu i Montse Tura són dos grans candidats. Cal elogiar la proximitat d'Hereu, la bona gestió del dia a dia, i la lluita que sosté contra una conjuntura molt díficil i l'oposició d'importants grups mediàtics. Tura té un gran bagatge, una gran experiència i prestigi d'impecable gestora i també pot ser una gran candidata. Personalment, amb tot el respecte que em mereix el company Hereu, crec que Montserrat Tura és la millor opció per a una victòria socialista a Barcelona a les eleccions municipals.

Guanyi qui guanyi, en tot cas, és imprescindible treballar per recuperar la il·lusió, i per recuperar i posar al dia el socialisme ciutadà i el projecte polític que Pasqual Maragall va saber construir, certament en una altre conjuntura. Però s'ha de fer des d'un debat serè, responsable, que uneixi el socialisme de Barcelona i de Catalunya, en un gran projecte. No es tracta només de noms, són dos grans candidats, i hi ha coincidència en un projecte econòmic, de cohesió social, capdavanter en creativitat i europeista per a Barcelona.

El PSC ha d'estar en l'avantguarda de la renovació i la innovació política, de la democratització, de la devolució de poder a la societat. Les primàries són un encert. El que candidat que guanyi s'ha de trobar tot el partit de Barcelona al darrera. I tot el PSC al darrera. La societat de Barcelona reconeixerà l'esforç. La feina i la responsabilitat que tenen els dos candidats i els seus equips és fer ara un debat positiu i constructiu a favor de la Barcelona progressista i catalanista. Molta sort a tots dos.

dilluns, 3 de gener del 2011

Límits al capitalisme, imaginació i innovació


Sabem que l'acumulació desaforada, l'ambició desaforada, ha portat a un capitalisme sense fre, i a la crisi actual.

El socialisme democràtic, els moviments socials i democràtics han de fer de la voluntat popular expressada en lleis al Parlament, de les regulacions, una forma de limitar un capitalisme, que és social o serà antisocial.

Aquests dies, el mitjans ens han mostrat com a Beijing, una llei (no democràtica, en un règim de partit únic en el que es vulneren alguns drets humans, cal dir-ho ben clar), limitarà les matriculacions de cotxes a un terç dels que actualment ho fan. La progressió geomètrica del nombre de cotxes que cada mes es matriculen no pot seguir, és clar, la progressió aritmètica de l'augment de l'amplada de les vies, de la millora i construcció de noves vies per al trànsit.

L'èxit del capitalisme (d'Estat) xinès, condueix a que el sector de l'automòbil, hagi de frenar. No només per un tema de pol·lució, sinó d'espai físic, de sostenibilitat urbana, social.

Amb tota la distància, diferència i crítiques a fer a aquest model, cal dir que la sostenibilitat és una bandera no d'un futur, sinó dels moviments socials i democràtics d'avui, a les ciutats. Fonamental. En el debat de l'esquerra europea i del socialisme democràtic a Catalunya, cal reinventar, imaginar i sacsejar constructivament. El debat i l'anàlisi ha de deixar pas a propostes fermes i valentes del socialisme democràtic i els moviments socials i progressistes al primer món, a les ciutats. Constructivament i molt clarament. El proper maig els catalans i catalanes renovem els nostres representants als Ajuntaments.