El camí europeu per sortir de la crisi

El Vilopriu d’enguany va ser un acte de reflexió, que va saber alternar l’actualitat de l’important contesa electoral que tenim davant, amb intervencions d’abast.
El president del PES, P. N Rasmussen va esboçar de manera pedagògica, directe i amb sentit de l’humor l’itinerari que el socialisme europeu proposa per sortir de la crisi. A partir de fer notar la necessitat de tenir un nou vestit, que engresqui els europeus cap a les posicions progressistes, a joves i abstencionistes. Va afirmar que cal canviar les retallades pressupostàries per un 1% d’inversió més a les àrees estratègiques per part de tots els països. Gravar les transaccions financeres amb un 0.05%, produïria 200.000 milions d’euros per a la hisenda europea. Va afegir també la possibilitat de reunir el 25% del deute sobirà de cada estat en un agència europea del deute, per intentar disminuir la pressió financera sobre els estats, i sobretot va animar a combatre l’apatia, el principal adversari. L’adversari és el partit del sofà, va dir.

El president Montilla va fixar els objectius cara a les properes eleccions: el PSC és el partit de l’entesa i de l’acord, i cal adreçar-se als abstencionistes, els joves, els catalanistes, els indecisos. A banda d’un diàgnostic rigorós de la crisi económica, institucional.

Raimon Obiols va tornar a recordar el motiu fundacional del PSC, la cohesió social i la unitat civil. Sense dramatisme va denunciar els intents de dividir la societat catalana, i els seus perills.

Va ser no només una tarda d’inici d’actualitat sinó una breu i intensa escola d’estiu, de reflexió i plena d'arguments, que enguany a banda del P. N. Rasmussen va comptar amb el Cap de Govern Andorrà, J. Bartomeu. Va esboçar les passes que està seguint l’estat pirinenc per fer més transparent el seu sistema financer i poder anar refent els acords i convenis amb les institucions supraestatals.

La causa catalana i social va molt lligada a la causa europea. Són tres dimensions d’una causa comuna que Vilopriu va sintetitzar molt bé.

A l'Àlex Seglers

La mort de l’Àlex Seglers, m’ha deixat glaçat. La vaig conèixer ahir, de cop, a La Vanguardia, feia un temps, massa llarg, que no tenia contacte amb ell. El temps final de la seva malaltia, que no coneixia.

El vaig conèixer a la Universitat i en el temps en que compartíem militància política. Era un home intel•ligent, amb sentit del humor, molt bon conversador. Vaig seguir les seves primeres passes i èxits en el camp del Dret eclesiàstic, els seus primers llibres, anava a les seves presentacions. Amb la il•lusió d’acompanyar a l’amic a qui li anaven bé les coses per la seva feina rigorosa, per les seves aportacions. Especialment, em sentia, em sento a prop, de la seva aportació en el camp de la laïcitat positiva. De l’aportació positiva de les religions a l’espai públic, en termes de solidaritat, d’esperança, d’amor. I el seu respecte i voluntat d’integració de l’Islam a Catalunya, a Europa. Va ser un pioner. Ens cal respecte i diàleg, i ell n’era un ferm defensor.

Em sento trist i penso en la immensa solitud de la Gemma i del seu fill de tres anys, en Pol, a qui ja no vaig conèixer. M'hi vull sentir a prop i dels seus germans i família a qui tant estimava.

Àlex, amic, descansa en pau, ens deixes el teu record, els moments vibrants, i la teva obra tan necessària i enfortidora de la convivència, que rellegint-la farà que et tornem a trobar.