Ens convé un PSC menys burocràtic i més social i catalanista

La sortida del Congrés hauria de deixar-nos un partit més obert i menys burocràtic. Les propostes que estan fent diferents candidats pel que fa a noves actituds, a que els militants triïn el primer secretari i a que hi hagi primàries obertes per elegir els i les líders electorals són necessàries.

Si el PSC no encapçala la innovació democràtica, i no aprofita la deriva massa tancada i centralitzada, per reobrir i convertir el partit en un espai de debat i acció política que compti amb els militants i els ciutadans i les ciutadanes, no estarem fent prou bé les coses.

No podem ser només un partit de quadres territorials, i hi ha aquest risc. Per fer la gran aliança social i progressista que necessita aquesta Catalunya governada per neoliberals, necessitem ser el partit de referència de l’esquerra social i catalanista. Un partit a prop dels moviments socials i de l’activisme social i cultural.

Integrant tots els sectors i accents per sumar, per semblar-nos més a la Catalunya a la que volem servir. Però sense renunciar a l’esperit original del PSC, ser un instrument per governar un sol poble i per avançar cap a una Catalunya amb més igualtat i amb més llibertats nacionals i drets socials.

Per combatre el populisme, catalanisme popular i transversal

La crisi econòmica als barris metropolitans, més l'operació de divisió de Catalunya que el PP ha engegat, tenint com a capital Badalona, amb els atacs a la immersió, i erosionant la convivència, plantegen l'amenaça que es debiliti la cohesió, i un sol poble que havíem construït.

Més que mai, cal responsabilitat i unió de les forces polítiques de tradició democràtica i catalanista.

Valentí Almirall, i Josep Termes, ens han parlat de catalanisme tranversal i popular. Només així combatrem el populisme dretà que ens vol espanyolitzar i afeblir com a moviments progressistes.

Cal que Catalunya visqui una Diada de Sant Jordi, als barris metropolitans enguany, una diada en què AMPES, escoles, entitats omplin moltes places, com a exemple.

Cal unes forces de l'esquerra catalana i catalanista que donin un nou impuls social i catalanista popular. El PSC s'hi juga molt en el seu Congrés i hauria de tornar a buscar aquell alè de la primera transició on lluita per la igualtat i consciència nacional estaven molt desperts.

Els riscos que el populisme avanci són importants. Xavier Casals, en el seu bloc, com a professor especialista en dretes i extremes dretes ens dóna molta llum sobre els moviments populistes. http://xaviercasals.wordpress.com/

Canvis polítics a l'Europa més avançada

Massimo D'Alema considera que la victòria socialista a Dinamarca pot suposar un nou inici.

Diversos llocs de l'Europa més avançada, Hamburg, Berlín, eleccions municipals a Noruega, Milà, tornen a tenir alcaldies progressistes.

No només perquè els governs són castigats, sinó perquè tal vegada la gent comença a veure que amb retallades en salut i educació serem més pobres. L'ONU ho ha dit recentment, així més recessió.

Cal més Europa i posicions progressistes. L'economia ha d'estar al servei del benestar i de la felicitat.

Hem de construir una Europa que aprofiti la força dels seus territoris, la capacitat de somniar un món millor. Europa ha de tenir coses a dir i a fer pel món. Malgrat el problemes que tenim, si ens tanquem en nosaltres mateixos, si ens repleguem perdrem. Ara és clar que la 'solució' d'Europa passa per la 'solució' del món. COm la 'solució' per a Catalunya i Espanya, i per a la gent, passa per Europa. Aquesta és la dificultat i l'oportunitat alhora.

Tota l'audàcia i la intel·ligència europea no pot estar acovardida. Sobretot la societat europea i el gran valor que té.

Londres com a metàfora d'un món convuls i injust

És una nota que he fet a facebook que ara penjo al bloc.

Londres és una metàfora d'un món convuls i injust. K. Livingstone exalcalde laborista i candidat l'any que ve ha dit que quan es fan retallades massives, passa això, revoltes, violència. Una violència que cal condemnar que no es pot justificar, és clar.

Les dretes a tot Europa, també a Catalunya i a Badalona, per exemple, només parlen de policia i de llei, activant la por i els marcs de la gent. I és fonamental la seguretat, també l'esquerra fem i hem de fer complir la llei i reforçar la policia, ho hem fet i cal explicar-ho més - per cert Cameron ha retallat, o ho volia fer plantilles i sous-. Però a més d'això, no retallem els recursos dels més febles, el benestar social. Els corrents neoliberals, neoconservadors, no tant les dretes més liberals i humanistes, de la tradició cristianodemocràta, en hores baixes a tot Europa, creen inseguretat, desprotecció i problemes socials. Sé que és complex i no podem simplificar, però estic d'acord amb K. Livingstone. Palme ja deia que no hi ha seguretat de veritat, sense justícia. Compte que Mas fa unes retallades molt intensens, i Rajoy no ho dirà, però si guanya ho farà. The Economist es pregunta com ho pot fer Rajoy per "ser auster sense dolor", la quadratura del cercle no és possible. Això, les retallades intenses i massives creen inseguretat, i ja es veu que l'economia no es reactiva així, ans al contrari.

Solidaritat i estupor davant els atemptats d'Oslo

Un atemptat és una atrocitat. Al darrera de l'atemptat hi ha idees xenòfobes i ultranacionalistes. I segurament, o probablement, una persona trastornada. El dolor de les famílies és terrible i la commoció dels noruecs i de tota la gent de bé del món també.

Europa és capaç del millor i del pitjor. L'Europa humanista, il·lustrada, avançada necessita mobilització sinó sabem que ve l'Europa capaç del pitjor. Estem de dol. Un dolor que passades les setmanes ha de servir per mobilitzar les millors energies de tots per combatre la crisi d'una altra manera. I posar els valors humans davant de tot. I per estar al costat de tanta gent que pateix, i d'aquests nois i noies i de les seves famílies, del poble noruec.

En defensa d'Arcadi Oliveres

Es pot estar d'acord amb els plantejaments de l'Arcadi Oliveres o no. Però penso que l'honorable conseller Puig es pot equivocar si vol investigar el ciutadà, molt honorable, Arcadi Oliveres. És un home just, valent que ha dedicat i dedica tota la seva vida a la denúncia dels abusos de poder i a la defensa dels més febles. Si se'm permet el comentari, personalment, no m'atreveria a investigar a un ciutadà amb una trajectòria pública d'una ètica inqüestionable.

Segurament, hi ha la intenció de desprestigiar el moviment just i necessari dels indignats. Cal condemnar el setge al Parlament, però sense tenir la informació necessària, sembla clar que va ser un grup minoritari. La pròpia assemblea del 15-M va condemnar la violència i els centenars-milers de seguidors plantegen canvis i una anàlisi política del moment que vivim que globalment compartim molts ciutadans i ciutadanes. Segurament el conseller Puig i el president Mas no comparteixen aquests plantejaments polítics.

No vull deixar de dir, amb tristesa, com la majoria de ciutadans, vull el millor pel meu país, que el govern del president del Mas, és de moment el pitjor des d'aquest període democràtic. El moment és complex, certament, però hi ha un esperit antisocial, dretà i des del punt de vista català irresponsable, buscant pactes amb partits que no tenen solvència en la defensa de les nostres llibertats nacionals. Sinó canvia el rumb, tant de bo com a català millori aquest govern, Artur Mas és potser el pitjor president de la Generalitat fins al moment i en aquesta darrera etapa, amb una coalició i partits que farien bé de retornar als principis que van inspirar la seva creació.



.

Semprún versus García Albiol

La veritat, no parlo de les persones, parlo de les trajectòries públiques que coneixem dels dos. Amb tot respecte hi ha molta diferència.



Semprún va viure l'horror de Buchenwald, va lluitar contra el franquisme. Va veure, gossos deixats anar per les SS contra infants. És un heroi humil, un exemple d'humanisme i de servei a la millor Europa i humanitat possible.



García Albiol ha atiat l'odi i l'enfrotament entre persones. I ha mentit.



CiU, el president Mas i el president Pujol han de demostrar el patriotisme. El sentit de país, d'Estat i de l'Europa que volem. Queda un dia i mig.

.