dilluns, 20 de febrer de 2012

Temps de diàleg i fermes conviccions

Vivim un temps de dificultats econòmiques i podríem omplir pàgines d'anàlisi sobre les seves causes. El pitjor de tot és que hi ha molta gent que ho passa malament. I podríem esmenar-ho: tenim prou riquesa col·lectiva i és un deure moral de tota la societat i dels governants de minimitzar-ho. Això és el principal, encara que caldria qüestionar-se també si aquesta crisi és utilitzada per alguns com a pretext per canviar-nos el model de societat. Crec que tenim clar que hem comès excessos, però en qualsevol cas, no podem bandejar les bases d'una civilització en la qual els valors humans, i una certa seguretat en els drets, ens ha permès progressar, ¿les hem d'oblidar i altrament alimentar la incertesa i la inseguretat de les persones? Crec sincerament que la resposta és no.

Sabem que hi ha una minoria que s'enriqueix amb la crisi. Són persones i grups poderosos, interessats amb què ens espantem tots, i que la crisi continuï per continuar acumulant beneficis, i compres de béns mobles i immobles a preus reduïts. La connexió entre la globalització financera, del comerç i dels grups de comunicació n'és el principal instrument, és un greu problema. Davant d'aquest Goliat financer, comercial i mediàtic si se'm permet, el compromís i les xarxes socials haurien de ser la fona de David. Especialment, Goliat es veu i es fa més gros amb la por, i la pobresa creix, amb l'especulació financera. No hi ha més camins que instaurar un impost a les transaccions financeres, Taxa Tobin, de moment a la Unió Europea i intentar un acord al G-20. També cal perseguir el frau fiscal: el gros i la picaresca de no pagar els impostos en els serveis relacionats amb la llar o d’import petit; agregat és una gran bossa. Retornant al fil de l’argument: un suposat broker fa uns mesos a la BBC declarava obertament, el fet que moltes persones s'estan enriquint a expenses de masses de persones i famílies en atur. Per aquests grups, quan pitjor millor.

Cal tocar de peus a terra, admetre els errors comesos, virar el rumb cap a més esforç i treball. I cal tenir clar que la solidaritat, la seguretat social i personal han de continuar essent pilars de la nostra civilització. Austeritat sí, però no només. Necessitem perspectives de creixement, de confiança i de suport als empresaris i emprenedors que reforcen l'economia productiva. Hi ha motius per a l'esperança que cal consolidar. Un exemple ben a prop i actual: es comencen a donar les condicions perquè la producció tèxtil pugui retornar al nostre país. Catalunya té una producció científica important, en relació al seu tamany; les exportacions i la internacionalització de les nostres empreses creixen; i tenim sectors ben posicionats com la biorecerca. Millor anar per aquí i no pas per considerar la crisi com un pretext perquè ens facin viure com ho fèiem fa vàries dècades enrera.

Si entenem la història de la Humanitat com un relat cap el progrés, hem d'aprendre dels errors comesos, dels passos en fals. Encara que els corrents conservadors parlin de seguretat gairebé amb una visió policial, no ens sentirem més segurs, si anem enrere i consolidem institucionalment,a través del discurs de l'austeritat, una societat més injusta i precària. Una societat més injusta avui, és una societat menys pròspera demà. És ineficient econòmicament i malbarata recursos. Per no parlar en termes de dignitat i drets humans, és clar.

Si Catalunya té alguna característica que la defineix com a societat és la seva voluntat de ser, de resistir, d'organitzar-se; la seva força social, de les seves entitats, dels catalans i les catalanes, en definitiva. La fortalesa moral, personal i col·lectiva és el que ens farà sortir endavant, conjuntament i de la mà de la resta de pobles europeus. Tanmateix, una sortida d'èxit de la situació actual, cap a la nova societat que està venint, haurà d'unir els valors del treball, de la creativitat, de l'emprenedoria, amb la solidaritat, la justícia social i una visió oberta i plural, com a societat i país. Ens haurà d’unir a través del diàleg i una actitud més generosa. Som el sud del nord i el nord del sud -això és un privilegi i una responsabilitat-; i som en un enclau fonamental com a territori important de la Mediterrània. En darrer terme, el nostre model de convivència és admirat. L'hem de continuar enfortint, per ser més feliços i pròspers. I oferir-lo a la resta de pobles europeus i d’aquest món més unit social i humanament que necessitem, com a carta de presentació. Ens en sortirem si el rumb és el correcte i tota la tripulació ens hi posem, amb esperit de confiança.

Publicat a la revista Gent del Masnou. Gener 2012.

Cap comentari: