dijous, 31 de maig de 2012

Com m’agradaria allunyar-me nord enllà

Avui la tempesta financera plana damunt nostre i del sud d’Europa. I veient la victòria de l’esquerra a França, amb François Hollande i com s’ha produït, podríem tenir la temptació d’allunyar-nos. Però no, és millor emmirallar-s’hi. Hollande ha guanyat amb força moral, parlant d’unitat, de consens, de justícia social, dels joves. Del diner (especulatiu) com a adversari. De la importància de l’economia productiva. A Tolosa de Llenguadoc en el seu darrer míting desenes de senyeres i molts catalans acompanyaren el cant de l’Estaca de Lluís Llach interpretat a l’inici del míting. Molts francesos han vist les polítiques regressives i autoritàries de la dreta com l’estaca a arrencar. I l’han arrencada. Esperem que s’arrenqui també a Alemanya. A Badalona, a Catalunya, a l’Estat també necessitem diàleg, consens, acord. Hem fet grans coses quan ens posem d’acord. Demostrarem que som una ciutat i un país d’alçada si som capaços d’unir esforços. L’arribada de la democràcia, l’ingrés de l’Estat a la CEE, els Jocs del 92, la Capitalitat del Mòbil a Barcelona, no s’haurien assolit sense amplis acords. No és moment de mirar-nos a nosaltres mateixos sinó de mirar cap i pel conjunt. I especialment, aquells qui tenen més responsabilitat. No ens podem permetre ara no tenir lideratges ni política de sentit. Ho podríem pagar car. En conjunt, això marca la diferència entre les societats que van endavant i les que no. Continua el vers del títol, continua Espriu davant de l’amenaça d’escarni per part de la congregació que perfila el poema, i confessa que no aniria nord enllà, “em quedaré aquí fins a la mort”. Segueix el poeta de Sinera com és sabut amb aquell “ i estimo a més amb un desesperat dolor/ aquesta meva pobra/ bruta, trista i dissortada pàtria”. Demostrem que som una societat avançada. Que la nostra també és la comuna pàtria europea com deia el president Maragall. Una pàtria que no vol retallar-se el somni possible d’una humanitat justa i lliure que comença a la nostra ciutat. No està bé l’ús sense escrúpols de la immigració que fa l’extremisme en el govern a Holanda o a Badalona aprofitant el patiment sincer de molts ciutadans i ciutadanes. Mirem d’avançar junts tot el que podem, de fer els ajustos ‘justos’ que calguin, sense excessos de més i de ser capaços de traçar un rumb cap el creixement. Des de la màxima unitat hem de mirar de tenir el finançament que els catalans necessitem per ser un país més just. Ara és l’hora. Publicat a Línia Badalona i per publicar a Línia Vallès 31 de maig de 2012

Cap comentari: